Entre el Túria i el Ridaura

Al cant VI, descriu una llegenda sobre la fundació de la ciutat de Perpinyà. El que m’ha fet gràcia, és que com la ciutat la va fundar un home que tirava dels bous, potser la gent de la ciutat ha heretat aquesta força i ara la canalitzen jugant al rugbi? o animant a l’USAP?

Un fill de la Cerdanya, que Pere Pinya es deia,
tement que el soterrassen les neus, parlà a la Tet:
“Oh!, guia’m, tu que hi baixes, al pla que s’assoleia”.
“Segueix-me”, el riu contesta, i el llaurador ho feia
      per no morir de fred.

Dels bous pren les tirandes i per sa verda riba
segueix lo riu que corre camí del Rossellò;
quan ja vora les aigües del mar la Tet arriba,
diu al bover: “Arrela’t aquí, llaura i cultiva,
    tots camps regaré jo”.

Com Ròmulus un dia del Tibre en la ribera,
de freixe amb sa carreta rodeja un tros de pla;
allí planta una casa, un camp i una olivera;
ara és ciutat la casa, mur ample la rodera,
    la mur de Pepinyà.