Pandora al Congo,d’Albert Sánchez Piñol
La novel·la d’Albert Sánchez Piñol ha estat editada en edició de butxaca i, finalment, l’he pogut aconseguir i llegir. Ja tenia ganes després de Victus, La pell freda i Pallassos i monstres, i no m’ha decepcionat gens, tot el contrari.
Narrada des del present per un protagonista ja major, ens descriu com ell, de jove, sobreviu treballant de “negre” per a un escriptor d’èxit de l’època ( l’Anglaterra durant la Gran Guerra) i com li se presentat l’oportunitat de la seua vida. El que sembla que va ser el seu particular Cor de les tenebres, però en lloc de trobar al seu Kurtz troba la seua particular capsa de Pandora en forma de mina d’or de la que accelerarà els esdeveniments, i que acabaran en un sorprenent final quan es adonem que l’autor ens ha enganyat a tots sense que ens adonem de res. Potser per això és tan difícil de classificar aquesta novel·la: genere policíac, fantàstic, colonial, antropològic, …?
Molt recomanable recuperar-la i felicitar la reedició en format de butxaca.
