“Si la gent no creu que les matemàtiques són simples és només perquè no se n’adonen de la complexitat de la vida”
Una ascensió pirinenca fàcil i bonica és la del pic Peric (també conegut com Puig Peric) al massís del Carlit. Es comença en el llac de la Bollosa i al juliol encara hi podeu trobar neu i gel en alguns llacs xicotets.
La excursió la varem fer amb el CEM de Sant Feliu de Guíxols, el juliol de 2005.
Normalment, si les condicions metereològiques ho permeten, aquesta és una bona manera de celebrar el cim.
Als veïns del nord les coses dolentes venen de família. I una d’aquestes deu d’esser l’antisemitisme i el racisme. Un dels que varen declarar en contra d’Alfred Dreyfus, un militar aficionat a la grafologia, el comandant Armand du Paty de Clam, va tenir un fill que va ocupar el càrrec de responsable d’assumptes jueus al govern de Vichy. En castellà diuen “de tal palo, tal astilla”, en català crec que es diu “de tal buc, tal eixam” o “de tal riu, tal aigua”.
Font: “El caso Dreyfuss” de Denis Bon, de l’editorial del Vecchi. El llibre el vaig comprar a la llibreria del Centre Bonastruc ça Porta de Girona, més conegut com a Museu d’història dels jueus.
Un dels arbres centenaris de nostre país es troba en la localitat d’Alpont, a la comarca dels Serrans. A més es poden visitar les moltes aldees que formen el terme municipal i la part vella del poble amb el seu castell. Els interessats amb el mon dels dinosaures poden fer una visita a les petjades que es troben prop del poble.
Conforme vaig avançant amb la lectura de “Guerra i Pau”, trobe coses cada vegada més curioses. Com soc matemàtic en fixe en coses que altres no es fixarien. Cadascú té la formació que té.
Tolstoi, Leibnitz i Newton.
Tolstoi escriu el
següent al començament del primer capítol de l’onzena part de Guerra i Pau, a
la pàgina 711:
“La intel·ligència humana no sabria comprendre la
continuïtat absoluta del moviment. Les lleis d’un moviment qualsevol només es
fan comprensibles per l’home si examina separadament les unitats que el
componen. Al mateix temps, però, del fet
que hom aïlla arbitràriament i que són examinades a part les unitats
inseparables del moviment continu, se’n deriven la majoria dels errors humans. És
prou conegut el sofisma dels ancians:
Aquil·les no atraparà mai la tortuga que li porta avantatge encara que
Aquil·les corri deu vegades més de pressa que ella. Quan Aquil·les haurà
recorregut l’espai que el separa de la tortuga, la tortuga haurà recorregut una
desena part d’aquest espai; quan Aquil·les recorrerà aquesta desena part, la
tortuga en recorrerà una centèsima, i així fins a l’infinit. Aquest problema
semblava insoluble als antics. L’absurditat de la solució (que Aquil·les no
atraparà mai la tortuga) venia només d’admetre, arbitràriament, la separació de
les unitats de moviment, mentre que els moviments d’ Aquil·les i de la tortuga
es produïen sense discontinuïtat.
En prendre les unitats de moviment cada vegada més petites,
no fem sinó acostar-nos a la solució del problema, però no hi arribem mai del
tot. Solament quan admetem els infinitesimals i la seva progressió ascendent
fins a un dècim, i sumen aquesta progressió geomètrica, obtenim la solució del
problema. La branca novella de la matemàtica: l’ús dels infinitament petits,
resol desconeguda dels antics,
restableix la condició principal del moviment (la continuïtat absoluta) en l’examen
de les qüestions del moviment i corregeix aquesta falta, que la intel·ligència
humana no pot evitar en examinar les unitats separades del moviment en lloc d’estimar
el moviment continu”
Sembla ser que
Tolstoi sabia prou de matemàtiques per parlar com parla d’elles al llarg de
tota la novel·la. El que havia trobat
fins ara era poc comparat amb aquest dos paràgrafs. Després intenta cercar una
manera semblant d’explicar la història. Opina que no s’han de cercar fets
puntuals ( decisions d’un ministre, d’un rei,….), s’han de cercar moltes
causes individuals que “integrant-se” donen les raons del transcórrer de la
història, en les seves paraules : “ … i adquirint l’art d’integrar (sumar
aquests infinitament petits) podem esperar de comprendre les lleis de la
història.”. Pot ser uns dels primers
intents de donar més rigor científic a l’estudi de la història, cosa que crec
que és molt difícil, ja que sempre hi hauran coses que es poden escapar de la
lògica científica. Sobre tot açò ja va escriure una sèrie d’assajos Sir Isaiah
Berlin que es poden trobar a “El veritable estudi de la humanitat” (editorial
Empúries), a més d’altres articles sobre Tolstoi i altres escriptors russos.
Una cosa curiosa,
és que no nomena als descobridors del càlcul infinitesimal., Leibnitz i Newton.
Potser per no allargar massa la novel·la amb altres temes o perquè Leibnitz era
alemany, nacionalitat que no queda molt be a llarg de la narració, on alguns
personatges els criden com “menja salsitxes” i
coses per l’estil.
Al port nàutic de Sant Feliu de Guíxols hi ha un racó prou bonic per passejar i fer fotos. És entrant pel club nàutic i seguint endavant, passant per sota del turó dels Guíxols. Abans hi havia un pal major de vaixell simulat que feia el racó més romàntic. També es podia passejar per una passarel·la de fusta i pegar una volta al turó per sota. Ara està tancada, deu de ser per evitar actes vandàlics.
Aquest post està dedicat a una xica de Bunyol, que ara viu a Viena, Carmen, ja que sempre em va dir que aquest racó li agradava molt.
Uns dels llocs que cal visitar a Girona és el Call jueu, que està, aproximàdament a la meitat del carrer de la Força, que puja a la catedral. Podeu passejar pels carrers estrets i visitar el museu del jueus. Sempre que passe per allí no puc resistir la temptació d’entrar a la llibreria del museu. Deprés vos podeu fer una “birra” a l’Excàlibur, o unes tapes al basc d’enfront. Abans hi havia, al davant, un restaurant vegetarià, i també podeu menjar a la creperia bretona, llàstima del tancament de l’Angelot!. Tot acò està prop, pels voltants de la plaça de l’oli. Si enlloc d’anar cap a baix aneu cap a dalt, cap a la catedral, podeu entrar a refrescar-e al Café de l’Arc, un altre bar que val la pena visitar.
A les pàgines 652 i 653 del capítol XIX de la desena part de Guerra i Pau, Tolstoi escriu el següent:
“….Per a Kutuzov era matemàticament clar, tan clar com això: si tenint una peça de menys en el joc de dames continuo fent un joc de canvi, perdré: per tant, no he de canviar.
Quan el meu adversari té setze peces i jo només en tinc catorze, tinc només una vuitena part de forces menys que ell. Però quan haurem canviat tretze peces, ell serà tres vegades més fort que jo.
Fins a la batalla de Borodino, les nostres forces en relació amb les franceses eren com cinc a sis; després de la batalla, com un a dos, es a dir, abans de la batalla cent mil contra cent vint mil; després de la batalla, cinquanta contra cent……..”
En fraccions seria: la primera part, 16 a 14, i si simplifiquem la fracció 14/16 tenim 7/8, una vuitena part més que diu Tolstoi. Si restem 13 peces, tenim ara 3 a 1, i la relació és 1/3, el triple que diu Tolstoi.
A la segona part és vore les equivalències entre les fraccions 100000/120000=5/6, abans de la batalla i 50/100=1/2, després de la batalla.
Sun is sinking in the west
The cattle go down to the stream
The redwing settles in the nest
It’s time for a cowboy to dream
Purple light in the canyon
that is where I long to be
With my three good companions
just my rifle pony and me
Gonna hang my sombrero
on the limb of a tree
Coming home sweet my darling
just my rifle pony and me
Whippoorwill in the willow
sings a sweet melody
Riding to Amarillo
just my rifle pony and me
Un dels actes previstos per a les festes de Sant Miquel de Llíria és una conferència de la Secretària autonòmica d’Inmigració i Ciutadania (però no estaven en contra?), Gotzone Mora, titulada “La fiesta valenciana como potenciadora de la integración”. No és pot demanar més, cada vegada em sorprenen més, un conferència sobre la integració dels emigrants i és clar ha de fer-se en castellà, ja que els immigrants són tant inútils que no poden aprendre valencià, segons la nostra Generalitat.
Podeu consultat la seva biografia a:
http://es.wikipedia.org/wiki/Gotzone_Mora
Així contestava el conseller de governació a una pregunta d’una periodista de LevanteTV. Si vol saber la resposta que viatge amunt del Sènia, li poden donar algunes solucions: per exemple, a l’Empordà, a l’estiu es tallen els accessos en vehicle a les cales del Crit, cala Estreta i altres a partir de la platja del Castell. Només es pot accedir caminant o en bicicleta. I segur que trobaria altres exemples si buscara experiències d’altres llocs de la península amb més massa forestal que València.
La foto és de cala estreta a Palamós.
La generalitat de baix no deixa de sorprendre’m amb la seva imaginació. Avui al diari Levante-emv he vist un anunci del “Bo infantil-Bonollibre”. El text diu “..Per aixó, concedix a les famílies el bo infantil…”
No sé quina variant valenciana utilitzen en conselleria, però bo és un adjectiu per designar que una cosa és bona, ara si es refereixen a donar una ajuda o un abonament a les famílies, ja és un altra cosa.
La qüestió és fer les coses més rares en tal de no dir abonament i no parèixer del nord.
Mentre els conseller de governació, el manrasano Serafí Castellano, prepara el seu acte d’homenatge a la tauromàquia, el nodo9 treu de la programació els dos programes sobre el mon dels bous, el de punt2 i el de la ràdio. I és que com diuen al nord del Sènia: la pela és la pela.
La notícia és del diari Levante-emv:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/13/rtvv-suprime-programas-taurinos-parrilla/738510.html
Trobat a www.racocatala.cat
Avui he estat veient a Teledeporte el final de l’etapa dels llacs de Covadonga de la volta ciclista del país veí. M’he trobat al cap de l’oposició al govern, D. Mariano Rajoy, fent de comentarista invitat per la cadena pública. Supose que l’han invitat per la seva afició a l’esport de la bicicleta. La pregunta seria: vos imagineu que el NODO9 invite a Jorge Alarte a fer de comentarista aficionat en alguna retransmisió esportiva? O qualsevol altre polític de l’oposició en les Corts valencianes?