Entre el Túria i el Ridaura

Davant la propera visita del Papa al Regne Unit , l’esglèsia catòlica britànica cobrarà entre 12 i 30 euros per participar als actes que es faran durant la seva gira. Crec que amb el preu va inclosa la motxilleta que donen als que acudeixen als actes.
Que haguera passat si a València s’haguès pres la mateixa mesura fa una anys en lloc de pagar-ho tot de l’erari públic? s’haguera vist tanta gent per la ciutat del Túria? I en la propera visita a Barcelona? s’ho finançaran els catòlics o ho pagarem entre tots?

Quan era més jove i no podia lliurar-me d’anar al camp (a collir tomates, entrar cebes o altres feines agrícoles) tenia que aguantar els dies de ponent a l’estiu com podia (és a  dir, amb moltes ampolles d’aigua freda). Ara que puc triar, quan fa ponent no isc de casa si no és necessari. Per això, ahir mirant les notícies a La Sexta, em feia gràcia la gent que entrevistaven a la platja o a altres llocs queixant-se de la calor (més de 40 graus). Si no vols passar calor els dies de ponent, no isques de casa. Tota la gent que entrevistaren estava on estava lliurement, tret d’una cambrera, que estava treballant i  no podia lliurar-se. Per tant en feien molta gràcia les queixes. Que passa? és que no aprenen de les ponentades anterior? tots els anys en fan un parell a l’estiu.
Per cert hi ha una dita que diu “de ponent ni vent, ni gent”

Ahir, llegint el tele text de TV3 vaig trobar l’animalada següent: El barça té gairebé infinites combinacions en el sorteig de grups de la champions league”. És el que podem anomenar com un abús del concepte d’infinit.
Si hagueren pensat una mica, el número de combinacions pel grup de barça eren 6x8x8, és a dir, 6 equips de 2n grup (s’exclouen Madriz  i València CF) i els altres 8 equips dels grups 3r i 4t del sorteig; això fa un total de 384 combinacions, que dista molt de ser gairebé infinites. Que passa? qui escriu el tele text ha superat l’ESO?

Aquest mes ha fet 90 anys l’actriu irlandesa Maureen O’Hara. Sempre la recordaré com Mary Kate Danaher a The Quiet Man de John Ford, intentant cobrar la dot que els seu germà Will Danaher (Victor McLaglen) no li vol donar a seu futur marit Sean Thorton (John Wayne) i les situacions que açò provoca en en desenvolupament de la pel.lícula

Aquest estiu m’he hagut de tragar unes quantes hores de televisions espanyoles en cases a les que he anat de visita. Ja podeu imaginar quin tipus de programes he hagut d’empassar-me. Tot plegat m’ha recordat un poema d’Antonio Machado, musicat per Serrat.
Atenció a la tercera estrofa en la que fa una predicció que sembla que encara no s’ha complert

Érase de un marinero
que hizo un jardín junto al mar
y se metió a jardinero.

Estaba el jardín en flor
y el marinero se fue
por esos mares de Dios.

La España de charanga y pandereta
cerrado y sacristía
devota de Frascuelo y de María,
de espíritu burlón y de alma quieta
ha de tener su mármol y su día,
su infalible mañana y su poeta.

Érase de un marinero
que hizo un jardín junto al mar
y se metió a jardinero.

Estaba el jardín en flor
y el marinero se fue
por esos mares de Dios.

Continuant amb el mateix tema, el passat diumenge el diari Levante-emv va publicar un reportatge sobre les cerveses artesanals valencianes i va parlar sobre les marques següents: Tyris, de Riba-roja, Maltamons, de Massalavés, Montmira, de l’Alcora, Altura de vuelo, de Venta del Moro i Lluna, de Agullent.
A part d’aquestes he descobert, al Carrefour de L’Eliana, la Rosita d’Alcover (Baix Camp) i la Santa Margarida, de Sant Esteve d’en Bas (La Garrotxa).
Totes tenen produccions reduïdes, però val la pena provar-les, Sembla que s’acostem a Europa en aquest tema

Un lloc al que cal anar quan visiteu Girona, és el Pub Excàlibur a la plaça de l’Oli, en ple centre de la ciutat i abans de començar la pujada de Sant Domènec i el carrer de la Força, que vos duran a la part alta de la ciutat. Podeu gaudir de bona cervesa irlandesa i al davant hi ha un bar de tapes basc.

Passatge extret del llibre “El carrer estret” de Josep Pla. Molts alumnes acaben l’ESO i no saben distingir els diferents tipus de paral·lelograms i no parlem de dibuixar-los.
En iniciar-se el crepuscle, se situa, amb una regadora a al ma, davant de l’establiment, al mig de carrer, i dedica el temps necessari a fer una regada conscienciosa i intel·ligent………. Així, en aquests pobles, hi ha persones que amb els regalims que surten pels petits forats de la regadora saben dibuixar quadrats i rectangles, rombes i romboides perfectes, d’una exactitud angular sorprenent

“El carrer estret” Josep Pla.
pagina 85. Capítol XIII
Ed. Destino Jove

El dijous 11 de febrer de 1858, “la Senyora” es va aparèixer
per primera vegada a Bernadette Soubirous prop de la ciutat de Lourdes
–en català, Lorda. Durant setmanes, la Senyora es va manifestar davant
la nena un total de divuit vegades. La comunicació oral va ser fluida:
li va parlar, li va ensenyar una oració, li va fer confidències i li va
donar ordres. La frase més coneguda de la Senyora, la que fa servir per
definir-se a ella mateixa, s’ha difós per tots els mitjans i figura als
peus de l’estàtua a la gruta de Massabielle: “Que soy era Immaculada
Councepciou”.

   Els especialistes han dedicat esforços ímprobes a desxifrar
aquesta frase. Hi ha qui la veu com una referència a la declaració que
Pius IX havia fet quatre anys abans sobre la Verge Immaculada. D’altres,
en canvi, hi troben referències al Gènesi o a la puresa de determinats
conceptes. Tant és. El que ens interessa és la llengua amb què va ser
pronunciada. Segons algunes fonts, la Senyora s’expressava en dialecte:
certament, es tracta del dialecte gascó de l’occità.

   No és estrany que la Senyora parlés aquesta llengua, que era
l’única que entenia l’analfabeta Soubirous (Subirós, en català). Quan
encara ressona en moltes orelles l’apòstrof “Habla en cristiano”, pot
ser convenient recordar que la Senyora, a qui els creients identifiquen
amb la Mare de Déu, s’expressava en occità, la llengua germana del
català que es parla a la Vall d’Aran, i que està reconeguda com a
cooficial al nou Estatut de Catalunya, tot i que a França no gaudeix
d’un reconeixement comparable. Pot ser convenient recordar-ho ja que
molts ciutadans francesos continuen anomenant “patuès” la llengua que
parlava la Senyora. I qui sap, potser a algú se li acudirà que el que
demostren les aparicions de Lorda és que la llengua materna de Jesús no
era l’arameu.

El passat divendres va començar la lliga de rugbi amb una bona noticia: USAP 21- ASM 13. Primer partit, primera victòria, comencen guanyant a casa davant els actuals campions.
El partit pas a pas a:
http://www.rugbyrama.fr/rugby/top-14/2010-2011/perpignan-asm-clermont-auvergne_mtc401431/live.shtml

Els amants de la cervesa tenim raons per estar contents. Darrerament han eixit al mercat moltes marques artesanes. A la Cap d’ona d’Argelers i la CCM (Companyia cervesera del Montseny), ara cal afegir la marca Keks de Fontanilles, que ens ofereix moltes varietats (entre elles una cervesa d’arròs de Pals). Cada vegada que torne cap Sant Feliu i Palafrugell en compre alguna caixa per portame’n a Llíria. També, la casa Moritz ha tret al mercat noves varietats.
Una autocrítica: encara no he pogut provar la Tyris de València.
Es pot comprar per internet a:

http://www.labotigadelacervesa.cat/

Així és, José Antonio Aguirre va jugar a l’Athletic Club als anys 20, va marcar 23 gols i va guanyar una copa d’Espanya.

Fa uns anys, a la final de la copa davis entre Espanya i Austràlia, un trompetista va tocar l’himne de la II República enlloc de la marxa real. Els polítics d’aleshores, varem armar un bon rebombori demanant totes les disculpes possibles. Fa uns dies el R. Madriz esta apunt de ser rebut amb una bandera franquista a San Francisco i encara estic esperant les protestes del govern de torn i dels que manaven quan va sonar l’himne de Riego a Austràlia. Que passa? república, no i franquisme si? I aixo independentment del partit que governe, PP o PSOE.

El passat 1 d’agost vaig llegir una entrevista al professor Claudi Alsina al suplement dominical Presència en que parlava del seu nou llibre de divulgació de les matemàtiques: “Asesinatos matemáticos”. El llibre és un recull d’animalades matemàtiques amb els nombres com a protagonistes, en la majoria d’elles. A l’entrevista en citava alguns exemples:
– Començant pels polítics, el president del govern actual, J.L. Rodriguez Zapatero va dir en ple debat del finançament que “Totes les comunitats quedaran per sobre de la mitjana”, cosa que és impossible. Però l’anterior president J.M. Aznar va dir que corria 4 quilòmetres en 6 minuts i 45 segons (això vol dir 100 metres en 10,2 segons. que tremole Usain Bolt) i el seu amic George W. Bush 10 quilòmetres en 5 minuts i 10 segons ( 100 metres en 3,2 segons, sense comentaris).
– Encara hi ha gent que creu haver demostrat la quadratura del cercle, ignorant que ja fa molts anys que es va demostrar que és un problema impossible.
– La mentira del 0,0 en les begudes, teòricament sense alcohol.