Messi respon, al camp
Després de la campanya de la premsa madrilenya contra el seu premi, Messi fa el que sap: parla al camp, amb l’ajuda de Andrès i Xavi, és clar.
Després de la campanya de la premsa madrilenya contra el seu premi, Messi fa el que sap: parla al camp, amb l’ajuda de Andrès i Xavi, és clar.
I més endavant:
...Només per aixó ja podia haver endevinat que es trobava al seu país, però ara, a més, totes les veus parlaven català i aixó n’era la prova definitiva; i aquest aspror l’emocionava d’una manera que cap altra llengua més harmoniosa no el podria emocionar mai. No era un llengua bella, estava disposat a admetre, i la gent que la parlava no eren ni ben plantats ni ben educats; però eren la seva llengua, el seu país i la seva gent.
Tot açò ho escriu Pat 0’Brian a la seva novel·la Els catalans (edicions 62), escrita el 1953 a Cotlliure, on residia l’autor des de 1949 fins a la seva mort, i més famós per les seves novel·les d’aventures navals amb el capità Aubrey i el Doctor Maturin.
Sembla ser que la substitució del català pel francès als pobles del nord dels Pirineus és un fet més recent del que volen fer-mos creure.
Primer rectificar, vaig fallar en el meu pronòstic i l’ha guanyada Leo Messi, dues vegades seguides, com Rummenige, Van Basten, Keegan i Cruyff
La granota Kermit canta la famosa cançò dels Beach Boys.
Per mi, la seva millor pel·lícula: Brassed Off, ací Tocant el vent.
Aquests dies ens ha deixat el músic escocès famós pel seu tema Baker street i….
Molts del comentaris, anònims la majoria, que es deixen als diaris digitals, blocs,… respiren l’aire d’aquesta resposta donada a la Conxa, la protagonista de la novel·la. Crec que encara s’entesten en fer-mos sentir culpables d’alguna cosa. Jo no sé de que s’hem de sentir culpables. Si ells s’ofenen, el problema és d’ells, no meu.