Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

TV3 al nord del Pirineu (una opinió entre moltes)

Publicat el 10 de febrer de 2011 per vicent montesinos

Al llibre Un país de butxaca, Joan-Daniel Bezsonoff escriu:

La gent d’aquí va mirar massivament la televisió catalana quan retransmetia els partits de l’USAP. TV3 és una televisió espanyola de llengua catalana que segueix l’horari madrileny i no l’europeu. L’abundància dels talls publicitaris i de les al·lusions a la vida quotidiana espanyola, així com les intervencions en castellà, allunyen el públic potencial tant a Catalunya del Nord com a L’Alguer. No tots els catalans són súbdits del rei d’Espanya. Per què un pescaire de Cotlliure o un forner de Prada s’haurien d’interessar per un tren que no ha arribat a hora a Albacete o una bombona de butà que ha petat a Burgos? Per què, cada cop que miri els informatius de TV3, sempre hi ha una bombona de gas que explota a Burgos?

Quina sort que té en Joan-Daniel de no vore el NODO9 del sud del Sènia.

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

La FECAC valenciana.

Publicat el 9 de febrer de 2011 per vicent montesinos
Qui diu que els valencians no som catalans? però si també tenim la  nostra pròpia FECAC, que també demana diners a la Generalitat, com els de més amunt del riu Sènia. Si teníem moltes coses en comú, ara també tenim la nostra pròpia FECAC. El president Camps es fa fotos amb ells i l’oposició també,… per quant una Feria d’Abril “a lo grande”. Sinò mireu el diari Levante de fa un parell de dies.

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Nietzsche, la germana, Cristòfol Colom i Jordi Bilbeny

Publicat el 6 de febrer de 2011 per vicent montesinos
A partir de 1956 el Doctor Karl Schlechta, va demostrar que les obres del filòsof Friedrich Nietzsche posteriors al seu internament psiquíatric, varen ser manipulades per la seva gemana Elisabeth, llavors casada amb un fanàtic antisemita, amb la clara intenció d’apropar les obres del filòsof alemany a les tesis del partit Nazi d’Adolf Hitler i fer-se valer dins del partit, i així obtenir bons càrrecs en el futur. Les manipulacions consistien en intercalar en els escrits del germà afirmacions i teories de caràcter racista i anti-jueu.
En llegit tot açò a la introducció del llibre Así habló Zaratustra, he recordat les tesis que defensa l’escriptor d’Arenys de Mar Jordi Bilbeny, sobre la catalanitat del descobridor d’Amèrica, Cristòfol Colom. Ell defensa una teoria semblant, en la que s’haurien manipulat molts documents oficials de l’època per tapar i amagar la catalanitat de la descoberta del nou continent, i així donar tota la supremàcia de la conquesta a la corona castellana.
Després de saber del cas Nietzshe, crec que les teories de Bilbeny no van tan mal orientades com alguns li critíquen. Si s’ha pogut demostrar que ja es varen manipular documents a l’Alemanya de principi de segle XX amb unes clares intencions, perquè no han pogut fer el mateix al final del segle XV i principis del XVI?

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Un país de butxaca, Joan-Daniel Bezsonoff

Publicat el 6 de febrer de 2011 per vicent montesinos
En les pàgines que seguiran, no pretenc contar la meva vida. No té gaire interès. Vaig nèixer un any després de la fi de la guerra d’Algèria. Fins ara, la sort m’ha preservat d’anar a la guerra. No he assassinat ningú vora meu. Mai he sentit cap terratrèmol, vist cap aiguat. No he travessat boscos incendiats. No m’he trobat amb Voltaire al cafè Procope. Mai no he passejat per l’escullera de Ialta amb Txékhov. No he fet cap vermut amb Josep Pla al Motel Ampurdán. Només he conegut la mort d’una llengua. Un assassinat programat amb milers d’assassins i còmplices.

Amb aquestes paraules comença Joan-Daniel els seu llibre sobre el seu estimat Rossellò. Clar i català dirien alguns, però poc cas que fan i poc fan per canviar la situació que al sud dels Pirineus ja estem vivint si no fem alguna cosa.

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Sole Giménez canta Una décima de segundo

Publicat el 4 de febrer de 2011 per vicent montesinos

Un momento en una agenda
una décima de segundo más vuela...
Va saltando de hoja en hoja
mil millones de instantes de que hablar
una ráfaga de aire frio
un molino de viento hace girar sigue...
Va rodando sobre su eje
descubriendo una trayectoria más.
Es que no hay nada mejor que imaginar...
la física es un placer
Es que no hay neda mejor que
formular, escuchar y oir a la vez
Miré el ángulo formado por tí y por mi
es la solución a aIgo muy común aquí
Ahora tú no dejes de hablar
somos coordenadas de un par
incógnitas que aún faltan por despejar
Busca un libro que dice como,
luego otro que se titula si,
sigue... un tercero llamado nada
Es la fórmula de circulos sin fin
Es que no hay nada mejor
que revolver el tiempo con el café
Es que no hay nada mejor
que componer sin guitarra ni papel
paralelas vienen siguiéndome
espacio y tiempo juegan al ajedrez
ahora tú... no dejes de hablar
Fuente: musica.com

Antonio Vega
Publicat dins de matemàtiques | Deixa un comentari

Bill Gates i l’educació secundària

Publicat el 3 de febrer de 2011 per vicent montesinos

He tret aquesta història de l’escola Gavina:

 

Bill gates va ser convidat a fer una conferència a
l’institut on havia estudiat l’ensenyament secundari. El seu discurs
s’aplega en aquests onze normes i les cares de mestres i alumnes que, de
segur, esperaven una altra cosa.

REGLA 1. La vida no és justa, acostumbra-t’hi.

REGLA 2. Al món no li importarà la teua autoestima.
Esperarà que aconseguesques alguna cosa, independentment que t’hi sentes
bé o no.

REGLA3. No guanyaràs 5.000 dólars mensuals just després d’haver acabat l’institut. 

REGLA 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap.

REGLA 5. Dedicar-se a servir hamburgueses no et trau
dignitat. Tos iaios tenien una paraula diferent per descriure-ho:
oportunitat.

REGLA 6. Si fiques la pota, no és culpa de tos pares, així que no ploriques pels teus errors, aprén-ne.

REGLA 7. Abans de nàixer, tos pares no eren tan
avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus
comptes, netejar la teua roba bruta, escoltar com de guai ets i com de
friquis són ells. Així que, abans de començar una lluita de Salvem el
món, la selva o un riu contaminat, inicia el camí netejant les
teues coses: comença per l’habitació, l’escriptori, l’armari, el llit,
la motxilla.

REGLA 8. A l’escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. 

REGLA 9. La vida no es divideix en semestres ni en
cursos. No tindràs tantes vacances d’estiu en llocs llunyans, i molt
pocs caps s’interessaran en ajudar-te a que t’hi trobes. Tot això ho
hauràs de fer en el teu temps lliure.

REGLA 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha d’eixir de la pel·lícula per anar a treballar. 

REGLA 11. Sigues amable amb els ‘NERDS’ (els més
estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabes
treballant-hi per algú d’ells. 

 

[vols afegir alguna cosa?, vols dir alguna cosa?, vols fer-ne una reflexió?, vols explicar-te amb una metàfora?

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Rellotge d’emocions

Publicat el 31 de gener de 2011 per vicent montesinos
Avui he entrat a la pàgina de FNAC i he vist que el proper dia 7 d’aquest mes eixirà a la venda el nou disc de Raimon amb cançons noves. Supose que les que anàreu al concert de L’Eliana ja haureu escoltat aquestes cançons noves i podeu donar la vostra opinió.

Tots els colors de la terra i de l’aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.

Si vols present, t’ompliré de carícies.
Si vols records, t’oferiré els més bells.
Si vols futur, t’ompliré d’esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d’acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.

Si vols present, t’ompliré de carícies.
Si vols records, t’oferiré els més bells.
Si vols futur, t’ompliré d’esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.

Tots els colors de la terra i de l’aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d’aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Contes de l’era del Jazz (F. Scott Fitzgerald)

Publicat el 28 de gener de 2011 per vicent montesinos
El Dropo:
….Era un dropo de naixement i fins al moll de l’os, que s’havia criat mandrosament durant la temporada que es crien els dropos, que a la terra dels dropos, bastant per sota de la línea Mason-Dixon, dura tot l’any.
…….Però Jim era alt i prim i caminava doblegat endavant de tant inclinar-se sobre les taules de billar, i era allò que al nord igualitari en dirien un desvagat.
……..
-Un moment – va exclamar en Jim, neguitós- Pobre de tu que em presentis cap noia i després em deixis sol perquè balli!
…
– Perquè si no em jures que no ho faràs -va continuar en Jim, exaltat- baixo ara mateix del cotxe i me’n torno caminant a Jackon street.

….

Tot un personatge el d’aquest primer conte del recull titulat Contes de l’era del Jazz de F. Scott Fitzgerald (més conegut per El gran Gatsby). També hi ha un altra conte, dut a la pantalla gran recentment, El curiós cas d’en Benjamin Button, i d’altres més que m’han agradat, com el de El diamant que tenia la mida del Ritz i Oh, bruixa pel roja. Però reconec que alguns no m’han agradat o no he arribat a entendre-los. Alguns dels contes, crec que són adaptables a la pantalla gran.
Contes de l’era del Jazz (Edicions 62), de F. Scott Fitzgerald

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Molt lluny.

Publicat el 26 de gener de 2011 per vicent montesinos

Molt lluny

(Raimon)

Molt lluny,
en les butxaques d’uns pantalons
vells
que ma mare guardava
-ma mare ho guarda tot-,
he trobat
les nits que ens passàvem
caminant, amics,
pels carrers de Xàtiva.
Parlavem de tot
i del bé i del mal.
Amb poques coses clares:
la incertesa del futur,
l’avidesa d’uns infants.
Les caminades nits d’estiu
les tinc avui al davant.
Amunt i avall…

(1972)

Publicat dins de música | Deixa un comentari

López Jaraba: pregó de carnaval.

Publicat el 26 de gener de 2011 per vicent montesinos
El Sr. José López Jaraba ha fet el pregó del 750 aniversari de la fundació del poble de Benissanó i sembla que ha confós aquest acte tant solemne amb el pregó del carnestoltes, ja que segons l’edició d’ahir del diari Levante-emv, en el seu discurs es va dedicar a dir coses com aquestes:
– fent referència als homes que han construït i treballat pel poble, el senyor va soltar: “ah, y también las mujeres, no sea que se nos enfade la Pajín”.
-“canalizaron en acequias el agua para regar”….”no como ahora que nos quitan el agua por decreto”.
-“seguro que vendran los imbeciles de siempre que estan en contra”, referint-se al bous al carrer.
Com podeu comprovar tot en castellà i demostrant que el director de RTVV no sap distingir entre un acte institucional, on hauria de predominar l’educació i les bones maneres, i un pregó de Carnaval, on si que es pot permetre la broma i la crítica.

Que han fet els manrasanos per mereixer aquest tracte?

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari

Bauset parla del Nodo9 al Levante-emv.

Publicat el 25 de gener de 2011 per vicent montesinos
Home, més val tard que mai, però ja va essent hora de que la gent se n’adone dels objectius del Nodo9: destruir la nostra llengua i substituir-la pel castellà i adoctrinar a la clientela a la veritable fe popular.

Ja en tinc prou de Canal Nueve

Josep Lluís Bausset

Sí, ja en tinc prou d´una televisió que es diu valenciana i que
menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res
més d´una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s´ha acabat
eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la
nostra cultura! Eixa és la política de RTVV! I eixe és el projecte
d´informació que té el Govern Valencià!
Dic tot això perquè el
dimarts 18 de gener, per casualitat, vaig anar a parar al programa DBT
en el qual tots els anomenats «prestigiosos periodistes» (amb la
pluralitat a que ens té acostumats Canal Nueve: ABC, Periodista Digital,
Las Provincias, El Mundo…) i parlant en castellà debatien (millor
diria que se´n reien i es burlaven) del debat del Senat, en el qual
s´introduïen les llengües oficials no castellanes. Tot el «debat» va
consistir en ridiculitzar la nostra llengua i també el gallec i el basc i
en destacar el preu que costava eixa traducció. En cap moment, ni ho
espere, van parlar dels sous que van cobrar eixa nit els periodistes per
menysprear la nostra llengua. I això en una televisió que es diu
valenciana!! Entre bromes de mal gust i burles sense to ni so, els
periodistes en qüestió només destacaven els diners que costaria «ese
invento».
Sé que a Canal Nueve hi ha bons treballadors, bons
professionals. Però quina llàstima de directius que hi ha! La demagògia,
una parcialitat descarada, l´insult, el menyspreu per tot allò que és
valencià, és la tònica de Canal Nueve!! D´una TV que es diu valenciana!!
Quin sarcasme!! I quina llàstima i quina vergonya de televisió! I en
els diners que costa mantindre uns periodistes que ni tan sols van
tindre el detall de parlar en valencià!! Per a què, pensarien, si el
mateix president Camps utilitza ben poc la nostra llengua!!
La
demagògia, la mentida i la falsedat d´aquells «periodistes» en cap
moment van fer menció al fet que a Suïssa hi ha quatre llengües
nacionals (alemany, francès, italià i romanx) amb traducció per a
aquells que no en saben una d´elles, tot i que la major part dels
suïssos en saben parlar més d´una!! O a Bèlgica, amb el neerlandès, el
francès i el való i sense cap problema per a les traduccions!
La
manipulació a què ens té sotmesos als valencians Canal Nueve, que
constantment utilitza l´encenser per riure-li les gracietes al poc
Honorable Camps i als seus consellers, se´n passa de la ratlla! Per a mi
s´ha acabat de vore una cadena que tracta amb menyspreu la llengua que
vaig aprendre dels meus pares i que jo he transmès als meus fills.
Vergonya, Canal Nueve, vergonya!!!

Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari