Entre el Túria i el Ridaura

Ja fa temps vaig escriure sobre la dèria dels nazis amb tot el que sonarà a jueu. Vaig escriure sobre el cas de Georg Cantor. Ara parlarè d’un altre cas, el de Fèlix Hausdorff (1868-1942)
Quan el nazis d’Adolf Hitler varen arribar al poder varen començar les purgues de tot el que fòra o semblara jueu. Un dels àmbits va ser el de la Universitat. De 200 professors de matemàtiques que hi havia a les universitats alemanyes, dels quals 98 eren catedràtics, varen ser expulsats 30 professors (15 catedràtics). En 1935 el nombre ja ascendia a 60 expulsats, amb les conseqüències que aixó volia dir per les famílies, alumnes i la mateixa universitat.
Més tard alguns es varen poder acollir a unes clàusules d’exempció per haver demostrat ser bons alemanys durant la Gran Guerra del 1914. Fèlix Hausdorff va poder acollir-se a aquesta clàusula. Però de res li valdria com comprovarà més tard. Primer el varen asfixiar econòmicament (sort que tenia estalvis). En 1941 ja els obligaren, a ell i la seva família, a portar l’estrella groga i varen ser deportats a un camp de concentració a Colònia (pas previ dels camps d’extermini). Després passa a un altre camp de concentració a Bonn, on conscient del futur que li esperava, es va suïcidar, juntament amb la seva dona i la seva cunyada amb un sobredosi de veronal.
Aquesta és una història individual, de les moltes que varen patir el terror nazi.  Altres matemàtics, com Richard Courant, Edmund Landau, Emmy Noether o Hermman Wyel, varen ser expulsats de la Universitat de Göttingen amb la consegüent tragèdia personal i el complet desprestigi matemàtic de la Universitat de Göttingen, de la qual David Hilbert era l’ànima. Aquest va poder continuar a Göttingen fins la seva mort en 1943, però ja no va ser el mateix com queda clar amb una anècdota que conten: En un dinar amb el ministre d’educació nazi, aquest li va preguntar a Hilbert “Com va la matemàtica a Göttingen després de ser alliberada de la influència jueva?”, Hilbert va respondre, “Matemàtica a Göttingen? Jo no sé que és aixó”. Sembla recordar a Unamuno  amb els franquistes a Salamanca, “Venceréis, pero no convenceréis”. Al funeral de Hilbert només anaren 12 persones, i només dos eren companys acadèmics.
Font: “La poesia de los números” d’Antonio J. Durán (ed. RBA) i wikipèdia.

Gentleman prefer blondes, però molt més tard, Gentleman marry brunettes. Aquesta tria (però no per casar-se, sinò com a actriu) ja la va fer el magnat i milionari Howard Hughes al fer-la protagonista de la molt escotada pel·lícula The outlaw.
Ací la podeu vore cantant a Macao, fent parella amb Robert Mitchum.

A vegades sembla que la distància entre Barcelona i Perpinyà és molt més que la que marca l’autopista. Ahir el setmanari El triangle va publicar una notícia denunciant el que fa i desfà el Sr. Jordi Vera a la sucursal de CDC al Rosselló. Sembla que les notícies a Barcelona arriben molt tard. Des de fa molt de temps, aquestes irregularitats han estat denunciades des del Diari de Girona pel periodista figuerenc Alfons Quintà, que ara escriu per aquest diari des de que el feren fora del diari Avui (sembla que molestava massa a certes persones).
Com és que aquestes notícies no passen de Figueres o Girona? no interesen a la capital del país? A València seria ja ciència ficció.

Com sempre, les diferències entre el nord del Sènia i el sud les trobem la gent que cerquem informació en altres llocs. Avui, el diari de Girona ofereix la possibilitat de xatejar amb el cantautor valencià Pau Alabajos. Recorde que aquest diari és del mateix grup editorial que el nostre Levante-emv. Sembla que alguns has superat aixó d’haver estat la “prensa del movimiento” i a altres els costa molt.

Avui tocava la cursa individual. Ha tornat a guanyar Kilian Jornet amb un temps de 1h 27′ 8”. El Marc Pinsach ha quedat el que fa onze, amb un temps de 1h 31’28”, però aquesta vegada ha estat el tercer de la seva categoria (Sènior espoir o promesa). La parella formada per Kilian i Marc estan fent un gran campionat del mon.
A més Mireia Miró ha guanyat la cursa femenina amb més de dos minuts d’avantatge respecte a la segona classificada. Mireia Miró corre en sènior, però, com Marc Pinsach encara és de la categoria Sènior espoir o promesa.

Marc Pinsach, el fill del meu company a l’IES Sant Feliu de Guíxols, el gran mestre i esportista, Joan Pinsach, ha quedat primer de la seva categoria (Sènior Espoir) a la cursa vertical amb un tems de 25’39”, quedant sisé de la general, que va guanyar Kilian Jornet amb un temps de 24’44”.
Com sempre en aquest país es fa més propaganda del futbol, que no pas d’altres esports més durs i que donen més alegries. El pare Joan, ja ens va fer estimar la muntanya a molts, entre altres al seu fill, que porta el camí de superar al pare en el mon de l’esport de muntanya.
Felicitats Marc i a Joan com a pare i iniciador al mon de l’esport.

La tercera eixida d’entrenament ja va haver-hi una mica més de nivell, malgrat no aconseguir els objectius previstos. No passa res, una altra setmana cauran. Pujàrem tot el camí de les Llacoves velles, esmorzàrem i baixàrem fins a l’aljub blanc on havíem començat. A l’aljub també hi havia vi del Montsant.

La segona eixida de l’any va ser massa curta. Donàrem la volta a penya que hi ha dalt d’Olocau, eixint pel camí de la Font de Frare i tornarem a la vila pel barranc de Carraixet, que com podeu comprovar, a més d’aigua també porta vi; vi del Montsant, del celler l’Argatà, crec recordar. Passàrem per l’aljub de la Penya blanca i les basses de la Penya blanca i la del Collao cutxara, per agafar una senda que ens deixà en el barranc per tornar al poble, entrant per darrere de la casa de la Senyoria i deixant a la dreta la Font de la Salut.

Aquesta ha estat la primera eixida de l’any, després d’uns anys d’inactivitat i acumulació de greixos. Una ruta fàcil que ix del poble l’Olocau en un circuit circular que va entrant dins de La Calderona. Començàrem per l’Arquet, passant per la Font del Frare i  a mig camí ens desviàrem per pujar al castell, que queda entre mig dels termes d’Olocau i Marines.
El castell va ser conquerit als musulmans a l’època de Jaume I i abandonat al 1609, quan, supose, el baró va decidir baixar a viure al poble a la Casa de la Senyoria.

El proper dia 27 de febrer el FC Barcelona li farà un homenatge a un dels millors porters de handbol que recorde, David Barrufet. S’ha d’estar molt fort i aguantar molts cops (ho sé per l’experiència de jugar-hi en escola) per estar tants anys al màxim nivell i substituir a un altre gran porter com Lorenzo Rico. Penjaran la seva samarreta al sostre del Palau.
Sort David en la teva nova vida lluny de la porteria.

El diari Levante i la web de l’ajuntament de Llíria publiquen que s’obriran el Mausoleus romans de Llíria un dissabte proper en jornada de portes obertes. I supose que aixó és notícia perquè s’obrirà en dissabte, quan poques vegades estan oberts i si ho estan són poques hores. O siga, que els dies que poden venir els possibles turistes, dissabtes i diumenges, els monuments edetans poden estar tancats. Menut negoci, si un possible turista ve un dissabte al nostre poble i es troba aquest panorama, que farà? tornar a casa o anar a dinar a un altre poble on es deixarà els euros que hauria gastat a Llíria.
Molt anar a Fitur a fer-se la foto, molt promocionar l’arròs en bledes, però si el que pot atreure el turisme està tancat de res val.

Tothom sap els fets recents: Mubàrak talla l’internet a Egipte per intentar evitar els esdeveniments que vingueren després i propiciaren la seva dimissió. Uns dies després la Xina comunista censura la paraula “Egipte” als cercadors d’internet. Aquests fets són coneguts, la premsa ho ha publicat de moltes maneres.
Ara tornem més a prop. Fa un any era al departament a l’hora d’esmorzar i intente entrar al bloc d’Emigdi Subirats, amb la mala sort que en el títol del seu post eixia la paraula “sexe”. Resultat: no puc accedir-hi. Aquest dilluns mentre esmorzàvem cerquen al google la web de La botiga de la cervesa, per vore les cerveses artesanals; resultat, no podem accedir per culpa de paraula “cervesa” supose? Al dia següent la Generalitat de baix ja ha fet efectiu el tall a les xarxes socials, tipus facebook. Parlant amb alumnes, alguns han tingut problemes per poder fer treballs on tenien que cercar informació a la xarxa per culpa de paraules prohibides. I altres casos com considerar pornogràfica un pàgina acabada en .cat de la Generalitat de dalt.
La pregunta, Sr. Conseller Font de Mora, perquè no talla les connexions directament i acabarà abans? Quin perill suposa el facebook per als alumnes? si un alumne s’entretèn a classe i no treballa, la solució no es tallar facebook, ja que l’alumne buscarà altres maneres de perdre el temps. Faci com Mubàrak i així tindrà tots els problemes solucionats amb una tisorada i no calfant-se el cap en quines paraules prohibir i quines webs censurar.