Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El Rap del nombre Pi

Lose
Yourself (In The Digits)




Look, if you had…one shot…one opportunity…
To recite the digits of the number pi… One moment…
Would you capture it… or just let it slip?

His palms are sweaty, knees weak, head is heavy
The numbers cloud his vision already, keep it steady
He’s nervous, but on the surface he looks calm and ready
To re-cite, but it’s not quite off-settin’

That he’s froze now, and the whole crowd knows he vowed
To get it perfect, but the numbers won’t come out
He’s chokin’, how – everybody’s jokin’ now
Three point one five—woops—kablouw!

Snap back to reality, oh, it’s a malady
Oh, it’s so random, he choked
He can’t stand, but he won’t give up
That easy, no
He won’t have it, he knows – all his fans really hope
He can shatter the glob…

…al world record of Fo’…
…rty-two-thousand*, although
If-he-looks down at his notes, he knows that’s when it’s
Back to the learnin’ by rote
To feel rapture
He’d better capture those digits a little faster
 
You better lose yourself in the digits of pi, it’s a high
But you got a thousand more to go
The numbers do not stop
Or drop into pattern, no
And memorizin’ ‘em takes most of a lifetime

If I’m not mistaken, my memory’s wakin’
This number’s mine for the taking
Hear it ring, as I list all the, digits in order
And whole numbers are borin’, approximations just keep me snorin’,

Pi only grows longer to get more precise
A rounded-off fraction just won’t cut the ice
So twenty-two sevenths, you take my advice
If I catch you round here, you will

Pay the price, so give up this façade,
Ray-shee-os are oh so flawed
They close the door to those who like infinite
Strings of oh’s, 2s, 9s, 3’s, and 6’s, it

Shows the woes of-all-the schmoes who chose
To forgo Pi’s logic, and I
Don’t suppose those bozos applaud it
When I throw down the gauntlet, with a
“Three point one four”… I got it!

You better lose yourself in the digits of pi, it’s a high
But you got a thousand more to go
The numbers do not stop
Or drop into pattern, no
And memorizin’ ‘em takes most of a lifetime
Pi is 3.141592653589793238462643383279…

No more games, I’m-a bust right outta my cage, and
Get my Pi-recitin’ groove on, on this here stage
I was playin’ in the beginnin’, the mood all changed
I been broken up from soakin’ up this whole page

But I kept churnin’ and kept learnin’ to decipher
The rhythm of the number that makes me so hyper
All the pain and strife amplified by the
Fact that I can’t get back to my life, I’m

Whacked and I don’t exactly know why, I’m
Acting like I am attracted to Pi!  So
Back to a kid jam-packed with random numbers
I think this whole process is makin’ me dumber

It still shakes me up, man, it makes me sentimental
That a number so essential is also transcendental
Caught up between bein’ in fashion and bein’ irrational
It’s passion flashin’ through my brain
Whenever I explain it

I just think pi is nice, Would you… like a slice?
I’ve gotten to the point, it’s like a vice, I’m not
Afraid of gettin’ caught, but still it hurts a lot
Success is my only mathematic option, failure’s not

Pi, I love you, but these people got to know
A million tiny circles haunt my every thought
So here I go with my shot
Brain, fail me not,
This may be the only opportunity that I got!

You better lose yourself in the digits of pi, it’s a high
But you got a thousand more to go
The numbers do not stop
Or drop into pattern, no
And memorizin’ ‘em takes most of a lifetime
Pi is…
3.14159265358979323846264338327950288419716939937510582097494459…yeeeah.

L’heroi destronat: Andrés Iniesta.

Els espanyols (almenys els que es dediquen a insultar a la xarxa) deuen tenir la memòria curta. El seu gran heroi de fa uns mesos, l’autor del gol que els va donar l’únic mundial de futbol que tenen, ara és insultat i denigrat. I perquè? doncs per què ha anunciat que usarà el català al twiter i al facebook i properament intentarà parlar català a les rodes de premsa. Aquests espanyols no suporten que un d’ells siga educat i intente utilitzar la llengua del lloc on treballa i ara destronen a l’heroi de Sudàfrica. Si hi haguera més gent com ell a Espanya, potser l’independentisme no augmentaria cada dia que passa.
Ànim Andrés amb la teva Iniciativa i a vore si altres més segueixen el teu exemple, sobretot ací a València.

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Vai passar- Chico Buarque

El dia que F. Camps se’n vaja molts valencians estarem així de contents:

Vai passar nessa avenida um samba popular

Cada paralelepípedo da velha cidade essa noite vai se arrepiar

Ao lembrar que aqui passaram sambas imortais

Que aqui sangraram pelos nossos pés

Que aqui sambaram nossos ancestrais

Num tempo página infeliz da nossa história,

passagem desbotada na memória

Das nossas novas gerações

Dormia a nossa pátria mãe tão distraída

sem perceber que era subtraída

Em tenebrosas transações

Seus filhos erravam cegos pelo continente,

levavam pedras feito penitentes

Erguendo estranhas catedrais

E um dia, afinal, tinham o direito a uma alegria fugaz

Uma ofegante epidemia que se chamava carnaval,

o carnaval, o carnaval

Vai passar, palmas pra ala dos barões famintos

O bloco dos napoleões retintos

e os pigmeus do boulevard

Meu Deus, vem olhar, vem ver de perto uma cidade a cantar

A evolução da liberdade até o dia clarear

Ai que vida boa, ô lerê,

ai que vida boa, ô lará

O estandarte do sanatório geral vai passar

Ai que vida boa, ô lerê,

ai que vida boa, ô lará

O estandarte do sanatório geral… vai passar

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Apesar de vocè (Chico Buarque). Dedicada al nostre F. Camps.

(Crescendo) Amanhã vai ser outro dia x 3

Hoje você é quem manda

Falou, tá falado

Não tem discussão, não.

A minha gente hoje anda

Falando de lado e olhando pro chão

Viu?

Você que inventou esse Estado

Inventou de inventar

Toda escuridão

Você que inventou o pecado

Esqueceu-se de inventar o perdão

(Coro) Apesar de você

amanhã há de ser outro dia

Eu pergunto a você onde vai se esconder

Da enorme euforia?

Como vai proibir

Quando o galo insistir em cantar?

Água nova brotando

E a gente se amando sem parar

Quando chegar o momento

Esse meu sofrimento

Vou cobrar com juros. Juro!

Todo esse amor reprimido,

Esse grito contido,

Esse samba no escuro

Você que inventou a tristeza

Ora tenha a fineza

de “desinventar”

Você vai pagar, e é dobrado,

Cada lágrima rolada

Nesse meu penar

(Coro2) Apesar de você

Amanhã há de ser outro dia.

Ainda pago pra ver

O jardim florescer

Qual você não queria

Você vai se amargar

Vendo o dia raiar

Sem lhe pedir licença

E eu vou morrer de rir

E esse dia há de vir

antes do que você pensa

Apesar de você

(Coro3) Apesar de você

Amanhã há de ser outro dia

Você vai ter que ver

A manhã renascer

E esbanjar poesia

Como vai se explicar

Vendo o céu clarear, de repente,

Impunemente?

Como vai abafar

Nosso coro a cantar,

Na sua frente.

Apesar de você

(Coro4) Apesar de você

Amanhã há de ser outro dia.

Você vai se dar mal, etc e tal,

La, laiá, la laiá, la laiá??

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Daniela Mercury & Herbert Vianna – Só Pra Te Mostrar

Não quero nada

Que não venha de nós dois

Não creio em nada

Do que eu conheci antes de conhecer

Queria tanto te trazer aqui

Pra te mostrar, pra te mostrar por que

Não há nada que ponha tudo em seu lugar

Eu sei

O meu lugar está aí

Não vejo nada,

Mesmo quando acendo a luz

Não creio em nada

Mesmo que me provem certo como dois e dois

As plantas crescem em nosso jardim

Pra te mostrar, pra te mostrar por que

Não há nada que ponha tudo eu seu lugar

Eu sei

O meu lugar está aí

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Un altre bocamoll.

Ja fa uns dies, al bloc Des de Llíria cap a Itaca, l’autor va publicar unes declaracions de l’escriptor Fernando Savater fetes a Telecinco sobre com s’havia divertit amb el terrorisme. De pena.
Avui, a la revista El temps, número 1395, Llibert Ferri informa d’altres declaracions d’un altre escriptor molt espanyol, com Fernando Savater, que deia “Anna Frank la va detenir la Gestapo quan va baixar al bar a fumar-se un cigarret”. Aquest escriptor és Arturo Pérez Reverte.
Que passa, que fan competició a vore que la diu més grossa? de pena. I després s’estranyen que l’independentisme cresca.

Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari

Pic de l’àliga (878 m). Gàtova

Una eixida que havia de ser curta és va fer llarga per l’errada del guia (mea culpa)  a l’equivocar-se de camí. Les dues hores de caminada  previstes  es varen convertir en quatre. Primer de tot, eixírem de Gàtova des del safareig on netejaven la roba en direcció al Pic de l’àliga.  Dalt, esmorzàrem i malgrat el vent encara poguèrem vore el mar, el port de Sagunt i les viles del costat nord de la Calderona. Al baixar volíem fer una ruta curta que passa per uns molins, però no vàrem deixar a temps el GR-10 i fèrem tota la volta que fa el GR per retornar a Gátova. Camí, senda i pujada per un torrent fins arribar a una pista que ens porta de nou a Gàtova passant pel molí de “la Ceja” i la “Fuente del Tormo”, entrant al poble per la “Fuente de Iranzo” (com una professora d’àlgebra de la facultat).
La propera vegada he d’intentar trobar millor mapes de la zona i no fotocòpies extretes de la xarxa. Ja queda menys vi a la bota, hehehehe…..

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Pic Ropé (1140 m). Xera.

Primera eixida de l’any amb un cert nivell. Ascensió al Pic Ropè des de Xera, als Serrans. Vàrem eixir del poble i de seguida férem l’ascensió al cim per no haver de passar calor, cosa que no es va produïr, ja que feia núvol i vent. Al cim esrmoràrem i baixàrem donant una volta que ens va dur a les Coves de la Garita, abans d’entrar a Xera per l’altra part de la població.
Com sempre, la bota darrere. Uns pics més i l’haurè d’emplenar altra vegada.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari