Òrbites en sincronia, d’Israel Clarà
Després dels versos més espontanis de Marisol Moll, ha passat als versos més estructurats que Israel Clara ha recollit en aquesta llibre de títol Antoniafontià (inventant paraules!). Israel cerca aquesta perfecció estructural, però això no fa els poemes incomprensibles com deia al post anterior. Tot el contrari, s’agraeix la seua lectura i sobretot m’agraden els dedicats a la seua dona o a la seua mare.
Tracta temàtiques molt variades, però sempre en destacarà l’amor.Un amor que queda ben clar qui és, i que sembla ser la seua màxima inspiració per aquests poemes. Com diu Silvestre Vilaplana al pròleg, la seua particular Beatriu que enlloc de guiar-lo pel paradís fictici dels catòlics, el guia cap al paradís real que volem trobar en aquest món. Ja endevinareu el nom.
