Entre el Túria i el Ridaura

Una ruta una mica més llarga que les anteriors. Aquesta vegada eixim d’Olocau pel mateix camí de sempre, però en arribar al collet continuem recte i seguint sempre el camí ens dirigim cap l’aldea morisca abandonada de l’Olla. Pel camí ens trobem gent replegant olives. Arribem a l’aldea de l’Olla pel camí que passa pel costat d’un dipòsit d’aigua pels incendis, i allà esmorzem. Després tornem per una senda que travessa el barranquet de davant del poble i abans de tornar a agafar el camí pel que hem vingut agafem la senda marcada que ens portarà a sota de Castell de Reial, on ja ens queda poc per acabar la ruta al poble d’Olocau. Abans d’agafar la senda del PRV-8 (crec?), vàrem pujar a un turò des d’on es veia el camp de Llíria.
Trobe que hi ha gent molt incívica. Els pocs cartells que hi han estan trencats. Que passa amb l’educació del molts dels que íxen a muntanya? o és que jo estic massa ben acostumat al camins ben marcats de l’Empordà i el Pirineu de Girona? I per ací prop, a la comarca del Serrans, la gent tracta millor les senyalitzacions, que no pas per la serra Calderona. Està massa prop  i a l’abast de certs salvatges de la capital o dels pobles de la vall del Túria? Caldria que alguns reflexionaren sobre totes aquestes qüestions abans d’exir de casa.