Noli me tangere, de José Rizal.
Un jove filipí torna d’estudiar d’Europa (i dic Europa, no només Espanya) i se n’adona de com es maltractat el seu país pel que en teoria és la “mare pàtria”. La corrupció sobretot de l’església i la guàrdia civil permesa pels representants del govern de Madrid (o potser no tenen recursos per eliminar-la) empobreix i manté la població en la ignorància més extrema. Una vegada allà, intenta canviar la situació i veu que les forces vives no li deixen fer res que faci prosperar la vida del poble i que aquest deixe d’estar sota el control del clergat i dels guàrdies corruptes fins a arribar al dramàtic final que tindrà una continuació en una segona novel·la.
Rizal escriu aquesta novel·la per denunciar la situació del seu país i el poc de cas que fa la “mare pàtria” d’aquest. Com sembla que li va anar passant a ell, al principi el protagonista encara confia en la que a Madrid se n’adonaran de la situació i actuaran per canviar la situació. Però poc a poc es va fent a la idea que això és impossible i va radicalitzant les seues posicions fins acostar-se a l’independentisme, de l’autonomisme a la secessió definitiva. No vos sona la situació? Cuba i Filipines fa més de cent anys, ara a Catalunya.
Com sempre Espanya enlloc d’afrontar la situació de manera civilitzada, opta per afusellar a l’autor de l’obra, convertint en màrtir de la independència filipina a un que només cercava l’entesa amb la metròpoli per obtenir un futur millor per a tots dos.
Personalment vaig recordar una anècdota que vaig llegir fa anys. Quan després de guanyar la guerra els americans s’apoderaren de les illes, varen intentar educar al país i varen portar molts llibres i material escolar en espanyol. La sorpresa que es varen portar va ser que la majoria de la gent, no en sabia d’espanyol, ja que al contrari del que havia passat a Amèrica del Sud i centra, el clergat no s’havia dedicat a ensenyar la llengua als indis, sinó simplement a explotar-los, i evidentment quan més incultes, més fàcil per ells de viure a la seua costa. L’espanyol només era la llengua de les elits i potser per això allà ara l’espanyol no és ni llengua oficial, ho són l’anglès i el modern filipí.
