Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Mireia, de Frederic Mistral. Tercer cant.

Reunides les dones al mas, feinejant, fan castells a l’aire, parlen de les seves coses i canten. I quan canten, doncs canten aquesta cançò, Oh! Magalí
.
Pose la lletra en occità.

esto di Frederic Mistral dal poema “Miréio”

O, Magali, ma tant amado,
Mete la tèsto au fenestroun !
Escouto un pau aquesto aubado
De tambourin e de vióuloun.

Es plen d’estello aperamount !
L’auro es toumbado ;
Mai lis estello paliran,
Quand te veiran !

— Pas mai que dóu murmur di broundo
De toun aubado iéu fai cas !
Mai ièu m’envau dins la mar bloundo
Me faire anguielo de roucas.

— O, Magali ! se tu te fas
Lou pèis de l’oundo,
Ièu lou pescaire me farai,
Te pescarai !
Je te pêcherai !

— Oh ! mai, se tu te fas pescaire,
Ti vertoulet quant jitaras,
Ièu me farai l’aucèu voulaire,
M’envoularai dins li campas.

— O, Magali ! se tu te fas
L’aucèu de l’aire,
Ièu lou cassaire me farai,
Te cassarai…

I perdigau, i bouscarido,
Se vènes, tu, cala ti las,
Ièu me farai l’erbo flourido
E m’escoundrai dins li pradas.

— O, Magali ! se tu te fas
La margarido,
Ièu l’aigo lindo me farai,
T’arrousarai.

— Aro coumence enfin de creire
Que noun me parles en risènt.
Vaqui moun aneloun de vèire
Per souvenènço, o bèu jouvènt !

— O, Magali ! me fas de bèn !…
Mai, tre te vèire,
Ve lis estello, Magali,
Coume an pali !


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.