Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Després de llegir la més coneguda de les seues novel·les, “La plaça del Diamant”, i la més juvenil, “Aloma”, he continuat amb la que sembla més completa i elaborada, “Mirall Trencat”. La història d’una família benestant barcelonina des dels inicis del segle passat fins poc després de la guerra civil. Com a “la plaça”, les referències temporals són escasses ( apareix alguna), però per un lector observador i informat, això no és cap problema. En certs moments,sobretot als capítols finals, m’ha semblat que la protagonista principal, més que la família, era la torre on vivien, i que ells anaven passant per allà fins al capítol final on la protagonista és una …… ( no ho dic, llegiu-la, he he).
Personalment, una frase del pròleg m’ha portat records dels meus temps empordanesos, de quan caminava per les Gavarres:
“Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanyà, a l’ombra de les alzines, on he acabat Mirall Trencat.” Si heu caminat, o pujat en bicicleta, per allà, ho entendreu. El petit poble de Romanya de la Selva, el dolmen d’en Daina, el petit cementiri on resta l’autora del llibre, i molts senders per caminar com la pujada al Puig d’Arques.
“No se n’aniria d’aquell bosc sense fer-li un petó”. Potser un bosc vienès a la novel·la, però també podria ser als petits boscos d’alzines sureres de les Gavarres.
CAM02860


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.