Entre el Túria i el Ridaura

L’editorial 3i4 ha reeditat, aquest més de setembre, una novel·la  del 1998 de l’escriptor de Xàtiva Toni Cucarella. La que porta el títol d’aquest post. Ja posats a reeditar, tambè ho podrien fer amb El camp del vençuts, no?.
Els protagonistes de la narració, són una parella molt pecúliar, un franquista convençut, que creu que ha fracassat en les seves ànsies de poder polític i per acabar amb la seva vida a “lo gran” vol assistir al seu soterrar per poder comprovar que no siga un fracàs com altres coses que ha intentat al llarg de la seva vida. Per axiò està l’altra part de la parella, el seu amic, metge, sense personalitat que fa tot el que els demès li manen, l’amic franquista, la mare, les autoritats,… Sembla que aquests personatges simbolitzen, al meu entendre, el caràcter de molta gent que va viure sota la dictadura, els que volien escalar a qualsevol preu i els que no feien res i obeien als altres, sense personalitat per protestar.
A la pàgina 124, Toni escriu:

 – Tu i jo, Maties, ens hem convertit en una recialla d’un temps passat que el destí es nega a fer desaparèixer definitivament de la faç de la història….Per què continuen encara ací, en este món? Quin sentit té allargar la nostra existència? Representem un passat que és una rèmora per al present, una llast per al futur…Quina missió ens reserva el destí, si és que en té reservada alguna?

Aquestes paraules són pronunciades pel franquista convençut protagonista de la novel·la, que més endavant, prop de la seua mort, comença a creure amb la reencarnaciò i acaba creient que es reencarnarà en alguna altra cosa….Potser en algun tertulià d’Intereconomia? (això Toni no ho podia saber, quan va escriure la novel·la no existien aquestes emissores de televisió).