Lluny de qualsevol altre lloc, de Fèlix Edo Tena.
Gràcies a un article de l’autor de La sega, Martí Domínguez, a la revista El temps, vaig descobrir aquesta novel·la de Fèlix Edo. En ells ens mostra, en una mena de roadmovie guiada pel protagonista, com ha canviat el món urbà i rural de les comarques de La Plana i de l’Alt Maestrat. Canvis que no són gens optimistes: la destrucció de l’entorn de la capital de la Plana a mans de polítics i empresaris depredadors, que no obliden tenien la complicitat de molts conciutadans que han volgut el guany ràpid abans que la protecció del seu entorn. La despoblació dels pobles de muntanya i els masos del voltant i la bombolla urbanitzadora que també els afecta.
Les petjades del protagonista ens condueixen, en una primera part per la ciutat de Castelló i pels seus voltants, ensenyant-nos els efectes d’un urbanisme desbocat en el paisatge i sobretot en les persones tant indígenes com nouvingudes. I també com la gent es anestesiada amb unes festes que res tenen a veure amb les festes populars. Aquest fil conductor es repeteix a la segona part, on el protagonista ens porta a través dels pobles de la Plana fins al seu mas natal prop de Vilafranca, on també ens mostra els efectes del urbanisme propiciat pel PP i altres en aquests petits pobles de la Plana, l’abandonament dels masos de la muntanya i el despoblament dels pobles.
Mai ens diu ni ens explica les raons del comportament del protagonista, del seu radical canvi de forma de vida tan oposat el triomfalisme propiciat des del poder. Això queda a criteri del lector, però d’aquesta manera, a través dels seus continus canvis de feina i lloc de residència com s’articula la narració que acaba amb un epíleg que deixa un porta oberta a l’esperança: no tot està perdut encara.
