Llibertat, anarquia i una aforisme cada dia XXXVIII
“A vostès ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic “auto de fe”. La cerimònia tingué lloc el 9 de març de 1963., s’ajustava a les tradicions del genere: se celebrà a la plaça major de la ciutat de València, va presenciar-a una considerable aglomeració de públic, la presidien les màximes autoritats locals, el simulacre incinerat em representava inequívocament a mi, i el foc que va consumir-lo havia estat encès per mans commogudes de virtuosa i judicial indignació………………………En el meu cas, per fortuna, no mediava la intervenció de cap tribunal amb poders tan imponents com els del Sant Ofici de segles enrere. La intenció, el mecanisme i la fórmula, però, eren idèntics.”
Reflexions d’un ninot de falla.
A un el cremen i recentment, destrossen el que no els agrada (falla Llepant-Guillem de Castro) o algunes tenen un mal gust deplorable i encara no distingeixen la fina línia de la ironia la sàtira de l’insult més groller. Per no parlar del masclisme de certs ninots que encara continuen igual que quan jo era xicotet (50 anys!).
La veritat és que soc molt escèptic respecte a un canvi per a millor al món faller. Porte massa anys esperant-lo i encara no el veig, tret d’honroses excepcions. Porte massa anys veient aquest balafiament de diners, aquest masclisme que continua, aquesta vinculació amb la religió catòlica més retrograda que es diu ofrena (des de 1945 no ho oblidem), o aquesta jerarquització de les comissions que no crec que tinga cap origen popular. Tot plegat fa que no veja cap canvi a millor en un futur proper. Potser hem d’esperar alguna generació més, ja que com passa en aquesta falsa transició que ens han venut no s’ha fet net amb un passat que cal superar per sempre.
