Literatura angolesa.
Una petita mostra de la literatura angolesa en portuguès són aquesta dos autors: José Luandino Vieria i José Eduardo Agualusa. Del primer he pogut llegir Luuanda, novel·la composta per tres relats (Estórias) que es desenvolupen a la capital d’Angola, Luanda, als darrers anys del període colonial portuguès. Costa més de llegir ja que barreja moltes paraules d’origen africà.
El llibre d’Agualusa és més fàcil de llegir, el portuguès que utilitza no està tan pla d’africanismes i costa menys d’entendre. La novel·la està ambientada a finals dels segle XIX i inicis del XX quan els angolesos, vist el que passa a altres llocs, comencen a tenir consciència de nació i intenten separar-se de la metròpoli, sobretot quan les polítiques d’aquesta són destinades a afavorir als colons portuguesos respecte a la societat criolla que està ocupant llocs importants a la societat urbana angolesa (el món rural és una altra cosa). A més de lluitar contra la metròpoli, hauran de fer-ho contra els col·laboradors autòctons que no volen perdre els privilegis concedits des de Lisboa, que amb monarquia o amb república, no sembla que la seua política respecte a les colònies canvia substancialment. Potser als catalans i valencians en hauria de sonar aquesta situació!
