L’Imperi, de Ryszard Kapuscinski XI
Sobre Kíiv:
Es tracta de l’única ciutat de les grans ciutats de l’antiga URSS on els carrers no serveixen per tornar ràpidament a casa, sinó per passejar. Només a Sant Petersburg és potser semblant a aquí, però allò molesta el temps, considerablement més frec, ventós i plujós. En canvi, Kíiv és càlida, plàcida i assolellada. A la tarda es veu multitud de gent al centre, i no són masses polítiques, manifestant-se, sinó milers de vianants d’allò més normals, que han sortit de les seves estretes i asfixiants oficines i pisos a prendre l’aire. A més, Kíiv és una ciutat on s’han conservat rastres dels seus antics cafès. Es pot -després d’estar una bona estona a la cua- prendre un te amb un pastisset, cosa impensable, per exemple, a Moscou.
…………….
La devastació d’aquesta perla arquitectònica va començar després del 1917 i dura pràcticament fins avui dia. Un dia vaig comprar un document excepcional editat fa poc per un grup d’aficionats a la història de Kíiv: un plànol de la ciutat amb un llista d’edificis, esglésies, palaus i cementiris destruïts a propòsit. La llista esmenta 254 objectes arquitectònics dels quals els bolxevics no van deixar ni les fonaments per esborrar qualsevol rastre de la cultura de Kíiv. Dos-cents cinquanta-quatre objectes arquitectònics: però si això és una ciutat sencera! Afortunadament la incompetència i la ineficiència van jugar a favor de l’art. El règim no estava en condicions d’arrasar-ho tot, encara queden moltes esglésies i edificis que atrauen la nostra atenció i desperten admiració.
