Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

L’hora de l’estrella, de Clarice Lispector

Caminant fan uns quants anys per la Serra de l’Ardenya vaig conèixer al pare d’un xiquet que tenia en 1r d’ESO, Em va impressionar el seu cos tatuat amb poemes en portuguès i anàrem parlant la resta del camí alternant les dues llengües, català i portuguès. Aquest home era el poeta i traductor Josep Domènech Ponsatí. Anys després l’he trobat alguna vegada per la llibreria Geli de Girona i he llegit algun poema d’ell o unes traduccions de poetes brasilers contemporanis, que vaig deixar i no em varen tornar (quina mala costum!). Ara he llegit la seua traducció de la darrera novel·la de Clarice Lispector.

Havia llegit la primera novel·la de l’autora brasilera en portuguès original, però aquesta l’he llegida traduïda. En aquesta l’autora ens narra com un escriptor intenta escriure la història d’una noia que emigra del poble a la gran ciutat i de la seua solitud davant aquest enorme ciutat, tot accentuat em la poca personalitat i cultura de la protagonista. Però malgrat tot ella és feliç a la seua manera, cosa que sembla que no agrada a l’escriptor que l’està modelant al llarg de la narració. Un narrador que sembla que també veu prop el seu final, a l’igual que el final que li donarà a la protagonista.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.