L’hereu Noradell
Recupere un article de fa uns anys, però d’actualitat gràcies al constitucional
L’hereu Noradell (
i la política actual)
Aquest passat mes
d’agost he anat a Girona, i un diumenge després de dinar en un restaurant
cèntric de la ciutat vaig fer una passejada per la rambla de la ciutat. Allà
sempre es posa, sota les arcades, un home venent llibres vells, i vaig
aturar-me una estona per dotorejar
alguns llibres i algun pins o clauers. Al final vaig comprar-me la
novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831- La Jonquera1897)que
du per títol aquest escrit, editada a l’any 1979 per Edicions 62 i La Caixa,
dins de la col·lecció Les millors obres de la literatura catalana.
Tornat ja a Llíria
durant el que quedava d’estiu l’he llegida. És un novel·la costumista que
descriu la vida d’una família de propietaris rurals de l’Empordà durant la
crisi de la fil·loxera al segle XIX. Conta com l’hereu es fa diputat a Madrid i
com li afectat la crisi agrícola del moment. Pel meu gust no m’agrada la manera
d’acabar-la, massa de novel·la rossa, però m’ha agradat algunes descripcions de
la política del moment que m’han recordat els moments actuals i l’ús d’articles
salats, que en aquella època encara s’utilitzaven molt a l’Empordà.
A la pàgina 62 i
63 descriu l’efecte que fa en el nou
diputat la política madrilenya amb aquestes paraules:
Mes
prompte comprengué la política madrilenya. Sos nobles sentiments no podien
avenir amb l’engany i l’astúcia d’aquells homes
de partit que sacrifiquen la nació a llur interès personal….Comparava
els discursos eloqüents, si, més buits, de nostres oradors, amb los discursos
sensats, pràctics dels diputat inglesos que havia tingut l’ocasió d’oir vàries
vegades durant sa estada a Inglaterra.
…aquell parlar atractiu, superficial pel qual la
llengua castellana sembla feta exprés, de gent que viuen el dia a dia, que
tenen maldecaps, segurs que no els hi faltarà la pluja d’or que les províncies
espremides aboquen a llur capital
Crec que es pot comparar amb la situació
actual més d’un segle més tard. Més endavant conta com l’hereu es va fent a
l’ambient de la capital, passant de ser
diputat independent a ingressar al partit conservador, a fer discursos com els
seus companys i a malbaratar els diners de patrimoni familiar en la vida
supèrflua de la capital. No es podria comparat aquest comportament amb els de
molts diputat catalans i valencians actuals? És per això que Batasuna tenia
diputat i no anaven a Madrid? Per no
quedar enlluernats per la safata vermella?
Quan aprendrem que de Madrid no ens vindrà res de
bo, més de 100 anys i encara continuem fent les mateixes errades. Crec que ja
hi ha prou d’aguantar amb aquests situació i l’única solució viable pel nostre
país és la independència.