L’estret camí cap al nord profund, de Richard Flanagan.
El tren de la mort es va fer famós sobretot gràcies a l’èxit de la pel·lícula de David Lean El pont sobre el riu Kwai, però el que es narra en aquesta és un conte de fades comparat amb la realitat que varen patir els presoners aliats i dels països asiàtics ocupats pels japonesos (la immensa majoria del treballadors-esclaus) que varen treballar en la construcció d’aquesta línia ferroviària entre Tailàndia i Birmània a través de la jungla.
En aquest llibre es narra aquest episodi de la II Guerra Mundial al sud d’Àsia narrant les experiències dels presoners australians que varen estar presoners dels japonesos construint aquesta línia ferroviària. Soldats que abans ja havien estat lluitat per als anglesos al pròxim Orient a la campanya de Síria contra la França de Vichy, un altre fet prou desconegut de la II Guerra Mundial.
“Expliqueu-me una cosa, deia en Jimmy Bigelow; per què metrallem tropes de negres africans que lluiten pels francesos i que tenen per objectiu matar-nos a nosaltres, australians que lluiten pels anglesos a l’Orient Mitjà'”
L’autor ens acosta als fets narrant les experiències d’un metge de Tasmània que s’ha de fet càrrec del comandament del regiment de presos australians en morir el seu superior de disenteria. A més amb al tècnica del flashback ens narra els fets anteriors i posteriors a la guerra i de com aquesta experiència marcarà l vida posterior dels protagonistes, tant dels presoners com dels seus vigilants, oficials japonesos i soldats coreans a les seus ordres.
“En privat, feien una pregunta molt senzilla: Si ells i totes les seues accions només eren expressions de la voluntat de l’Emperador, per què l’Emperador encara estava en llibertat? Per què els americans donaven suport a l’Emperador i en canvi a ells els penjaven, ells que només havien estat els instruments de l’Emperador'”.
Val la pena llegir-la i a més vos desmitificarà un poc el paper dels oficials anglesos que surten a la pel·lícula de David Lean i el paper posterior dels americans en l’ocupació del Japó.
“..el coronel Rexroth va morir de disenteria i el van enterrar, com tothom a la jungla. En Dorrigo Evans va assumir el comandament……..en Dorrigo va fixar un impost sobre la paga dels oficials per comprar menjar i medicaments per als malalts. Va persuadir, convèncer i induir els oficials a treballar,……”
