Les meues universitats, de Joan Daniel Bezsonoff.
Publicat el 17 d'octubre de 2012 per vicent montesinos
Es podrien extreure multitud de fragments d’aquest llibre, ple d’anècdotes de la vida de la l’autor, molt ben lligades i mantenint sempre l’interès. Ja ho he fet, en altres mitjans. Sempre trobava alguna frase o parràgraf que pensava que podia agradar a un conegut. Li he tret molt de profit a la lectura d’aquest relat dels anys universitaris de’n Joan Daniel. Ara he decidit tornar a rellegir el primer llibre que vaig llegir d’ell, “Les amnèsies de Déu”, que el tinc un poc oblidat. Vos deixe amb el que conta sobre la cultura espanyola:
Malgrat la seva demorança en corregir exàmens, em va comunicar la seva passió, la afición a lo español. En tres anys vaig llegir molt llibres en castellà. La Regenta, el lazarillo de Tormes, El señor Presidente, Nada, El Quijote, El siglo de las luces, Sangre y arena, Las novelas ejemplares. Recordi que vaig llegir El celoso extremeño la darrera vegada que vaig anar amb tren a Mers-les-Bains. Quan visitava mon pare a Antony, pujava a París i recorria totes les llibreries espanyoles de la capital.
Quina llàstima que hi haja tanta gent en la meseta empenyada en provocar l’efecte contrari entre els que no ens considerem espanyols. Que no es donen que molt de l’odi contra ells és per la seva prepotència?
Publicat dins de a ponent | Deixa un comentari