La teoria de conjunts a l’escola.
Aquestes paraules són del llibre El sueño de la razón” de Javier Fresán (RBA 2010) i m’han fet gràcia perquè jo vaig ser un dels nens que en sisé ( i alguns curso inferiors) de primària vaig patir aquesta “novetat educativa”. Vaig passar de treure 10 en matemàtiques a no entendre res. Sort que la moda només va durar una avaluació, a partir de deixar estar els conjunts, torní a aprovar amb bones notes i traurem la llicenciatura en ciències matemàtiques. Quins sàdics varen decidir ensenyar teoria de conjunts a un xiquets de 11 anys? Coses molt abstractes, Venn, injectiva suprajectiva,….. Quan eres més major i has après algunes coses més senzilles, la teoria de conjunts entra fàcil, però abans no. Quants nens han odiat les matemàtiques per raons com aquesta? En el meu cas, per sort, se n’adonaren a temps i no vaig acabar odiant-les sinò tot el contrari.
Ara tampoc s’ha d’arribar als extrems actuals on alumnes de batxillerat no coneixen ni el símbol de “pertànyer a”, o dibuixar un conjunt.