La puta i la santa, de Gemma Pasqual Escrivà.
La meua xiqueta és l’ama
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
i la flor del taronger.
En aquesta primera novel·la per adults de l’autora d’Almoines ens relata dues històries paral·leles sobre amb la violència masclista com a tema principal. Una dona de barri de Sants, d’origen valencià nascuda a inicis del segle XX i la seua besneta ja als anys actuals. Sembla ser que això que va començar Plutarc fa molts anys amb les vides paral·leles encara dona fruits, i si som com aquest, de bon gust i bon pair. I parlant de gust, en aquesta narració les figues tenen un paper prou destacat, en els dos sentits de la paraula figa.
Fa poc vaig llegir el llibre El barri de la Plata, sembla ser que els valencians o autors d’origen valencià s’ha especialitzat a narrar històries ambientades a la ciutat de Barcelona, especialment a barris on aquesta va ser una part important de la població des d’inicis de segle XX, abans de les onades migratòries més conegudes de murcians, andalusos o extremenys.
