Entre el Túria i el Ridaura

El matí del dia 1 de gener, sense premsa i sense llocs on anar a fer cap cafè matutí, el millor que podia fer és caminar i pujar algun turonet. Com feia bon dia vaig anar directe cap a Can Llauradó per pujar i fer la ruta dels Carcaixells. La darrera vegada que l’havia fet va ser un intent de fer-la corrent amb el gran Joan Pinsach, però no vaig poder seguir-li el ritme i a les primeres pujades ja m’havia cremat. Caminant és molt més tranquil i fàcil. La sorpresa desagradable va ser trobar-se el pont penjat tancat i vaig a haver de grimpar per la roca per passar per sota. A Sant Feliu em varen informar més tard, que el Sr. Lara, de Planeta, té alguna cosa a veure amb aquest tancament i amb el tancament tambè, de dues vies ferrates que havien fet fa uns anys. De tota manera, continua sent un passeig molt bònic per les vistes (fins al Pirineu) que tens i encara estan les cadenes per ajudar a pujar a la gent menys experta.
La baixada la vaig fer un una senda que no havia fet mai, el camí de les carboneres, que va a parar al Pas de la Milotxa per l’interior. Ara, es coneix que no és molt practicat aquest camí, ja que la vegetació el té molt tapat i en alguns llocs havia d’ajupir-me per poder passar i pensava que em feia falta un bon matxet, com a les “pelis”.