“És, en canvi, un arbre d’una noblesa colossal, d’una elegància discreta, que genera confiança, amara el paisatge de placidesa i transmet una certa afabilitat, lluny de tota altivesa. Perdersi nel bigio ondoso miei ulivi era buono nel tempo andato…”
La passió italiana, de Josep-Lluís Carod-Rovira.
“La Mediterrània acaba on l’olivera deixa de nèixer”
Diuen que tot el món és país però no crec que tots los països de la terra tenguin boscos d’oliveres així verds i perfumats com los nostres.
Rafael Caria, poeta alguerès
Aquest llibre d’En Carod-Rovira és molt recomanable pels que els agrada la seva terra.