La mort a Venècia, de Thomas Mann.
Encara no he vist la pel·lícula de Luchino Visconti basada en aquesta novel·la de Thomas Mann, però l’altre dia a la llibreria Citybooks de Llíria vaig trobar una traducció de la novel·la a la nostra llengua en una edició amb l’actor Dirk Bogarde a la portada.
Un escriptor ja madur planteja un viatge a terres meridionals a la cerca d’inspiració o de trencar la monotonia de la seua vida a Múnic, i després de voltar per algunes ciutat de la costa adriàtica acaba a la ciutat de Venècia, on ja havia estat i no havia tingut bones experiències en ella. Però ara és diferent, descobreix un noi jove del que es sent ràpidament atret i sembla que ara anirà millor. Però això és un miratge, la seua sòbria educació i els convencionalismes socials de l’època o la por al fracàs li impedeixen fer els passos necessaris per acostar-se a aquest jove. Al mateix temps la mort poc a poc fa acte de presència al relat i aquesta s’acabarà imposant, malgrat que el protagonista ha tingut alguna oportunitat per evitar-la, que ell voluntàriament ha deixat passar per estar més temps prop del seu admirat jove. La mort arriba en un irònic final.