La fallera calavera, d’Enric Aguilar.
“…la gent no es posava d’acord amb el nom de la cosa. Regne o País, aquella era la qüestió……….
……….Així que li varen dir Regió 39-47-N-0-37-O.”
Aquestes darreres festes de falles vaig comprar-me aquest llibre a la capital. Després de veure’l tan comentat, la veritat és que m’esperava més, però ha estat divertit veure tots els tòpics fallers i alguns de fora de la capital enllaunats en aquesta crítica de la societat valenciana actual. Una història que conta com una fallera que mor a causa d’un masclet desviat en una colossal mascletà torna per venjar-se dels que ella creu culpables de la seua mort. Hi surt una alcaldessa sense nom, però que tots reconeguem i que vol ocultar les causes de l’accident a la llum pública. Però la fallera morta tornarà de la tomba en format zombi per esbrinar que va passar realment (potser un cert paral·lelisme amb l’accident del metro?) i es trobarà amb diferents zombis de personatges valencians antics i moderns que l’ajudaran o intentaran que fracasse en els seu intent de saber la veritat.