Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

La dona sense vel, de Yasmine Mohammed.

Quant deixaran les esquerres progressistes d’emblanquir el que és una crueltat cap a les dones i la humanitat en genera disfressada de religió? Quan deixaran de tenir por a que els acusen de racistes quan és tot el contrari? Com diu l’autora, a Occident ens hem pogut lliurar més o menys del jou de les religions, ara deixe que a Orient puguen fer el mateix i ajuden-los en aquesta tasca que no és gens fàcil com demostra ella al llarg del llibre. Potser si algunes dones i hòmens que es consideren progressistes i liberals si llegiren aquest llibre i escoltaren a la gent que pateix els rigors d’una religió que a més no evoluciona gens, deixaria de donar excuses que no tenen cap ni peus a les imposicions que han de patir les dones musulmanes.

D’obligada lectura i Marx tenia raó, les religions són l’opi del poble, totes.

 

Un petits extracte:

Ah, el califat. Sempre el califat. Al khutba -sermó- de cada divendres es declarava que els musulmans aconseguirien convertir el planeta sencer a l’Islam. Cada divendres cantàvem Ameen mentre l’imam feia una dua, una petició a Al·là, perquè el califat s’alcés aviat i erradiqués els infidels. Llavors hi haurà pau. És per això que, quan Estat islàmic es va alçar a l’Iraq i a Síria, tanta gent de tot el món -gent que mai esperaríem, com universitaris de famílies benestants dels països occidentals- va decidir unir-s’hi i després cremar el passaport. La resposta dels experts va fer suposar que totes aquestes persones eren reclutades per internet. Això si que és reclutar eficientment! El motiu pel qual tots aquells joves homes i dones es van unir tan ràpidament a l’Estat islàmic és perquè, com jo, van créixer sentint com els deien que unir-se a l’umma contra els infidels era el seu deure. Els van ensenyar que era el seu deure sumar-se al califat quan s’alcés. Probablement, com jo, devien pensar que mai veurien aquest dia, però llavors va passar. Un estat islàmic. Tan bon punt va aparèixer, totes aquestes persones sabien el que havien de fer. Havien estat entrenades des de petites.

Cultura? De quina cultura parlem? Les dones de Somàlia, Egipte, Indonèsia, Rússia, França… no comparteix pas cultura. Comparteixen religió! Res a veure amb la cultura. I, de fet, la religió de l’islam esborra cultures. La cultura de l’Afganistan va ser esborrada, i l’única cosa que hi veus ara és dones cobertes amb burques. No les veus amb els seus vestits, no. A Somàlia, Egipte, Indonèsia, igual. L’islam domina uns cinquanta països, ara mateix, i les cultures d’aquests països han estat esborrades. Per tant, que no em diguin que aquesta cosa que ha esborrat la cultura de la gent ara és la seva cultura!

“Cap de les dues (les filles) es veurà obligada a fer res que les incomodi en nom d’un producte arrogant i venjatiu d’un pastor d’ovelles del segle VII”

Un profeta que amb que amb més de quaranta anys es casa amb una nena de sis i consuma el matrimoni als 9 anys, quin nom té això? I com està escrit, vol dir que tots els seus seguidors ho poden fer.

Etc……


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.