La democràcia a Amèrica, de Alexis de Tocqueville. IV ( Literatura grega i llatina)
Publicat el 16 de juny de 2012 per vicent montesinos
Per què l’estudi de la literatura grega i llatina és particularment útil a les societats democràtiques.
…….
És evident que, en les societats democràtiques, l’interès dels individus, com també la seguretat de l’Estat, exigeix que l’educació de la majoria sigui científica, comercial i industrial més que literària.
El grec i el llatí no han de ser ensenyats en totes les escoles; però és important que aquells a qui el seu natural o la seva fortuna destina a cultivar les lletres o disposa per apreciar-les, trobin escoles on puguin dominar perfectament la literatura antiga i ser penetrats completament pel seu esperit. Unes quantes universitats excel·lents valdrien més, per a assolir a aquest resultat, que una multitud d’escoles dolentes en què uns estudis superflus mal fets impedeixen que es facin bé els estudis necessaris.
Tots els que tenen l’ambició d’excel·lir en les lletres, en les nacions democràtiques, han de nodrir-se sovint d’obres de l’antiguitat. És una higiene saludable.
No és que considere irreprotxables les produccions literàries dels antics. Solament penso que tenen qualitats especials que poden servir meravellosament per a contrabalançar els nostres defectes particulars. Ens sostenen per la banda cap a la qual ens inclinem. L’autor reflexiona sobre la influència de la democràcia en molts aspectes de la societat americana, al capítol següent es pregunta “com la democràcia americana ha modificat la llengua anglesa”, i continua amb la poesia, l’oratòria, el teatre, la historiografia i l’eloqüència; abans ja havia parlat de la literatura de la naixent nació angloamericana.
És evident que, en les societats democràtiques, l’interès dels individus, com també la seguretat de l’Estat, exigeix que l’educació de la majoria sigui científica, comercial i industrial més que literària.
El grec i el llatí no han de ser ensenyats en totes les escoles; però és important que aquells a qui el seu natural o la seva fortuna destina a cultivar les lletres o disposa per apreciar-les, trobin escoles on puguin dominar perfectament la literatura antiga i ser penetrats completament pel seu esperit. Unes quantes universitats excel·lents valdrien més, per a assolir a aquest resultat, que una multitud d’escoles dolentes en què uns estudis superflus mal fets impedeixen que es facin bé els estudis necessaris.
Tots els que tenen l’ambició d’excel·lir en les lletres, en les nacions democràtiques, han de nodrir-se sovint d’obres de l’antiguitat. És una higiene saludable.
No és que considere irreprotxables les produccions literàries dels antics. Solament penso que tenen qualitats especials que poden servir meravellosament per a contrabalançar els nostres defectes particulars. Ens sostenen per la banda cap a la qual ens inclinem. L’autor reflexiona sobre la influència de la democràcia en molts aspectes de la societat americana, al capítol següent es pregunta “com la democràcia americana ha modificat la llengua anglesa”, i continua amb la poesia, l’oratòria, el teatre, la historiografia i l’eloqüència; abans ja havia parlat de la literatura de la naixent nació angloamericana.
Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari