La democràcia a Amèrica, de Alexis de Tocqueville. II
Publicat el 13 d'abril de 2012 per vicent montesinos
Però és en les prescripcions relatives a l’educació pública on es revela, des dels principi, en tota la seva claredat el caràcter original de la civilització americana.
“Atès”, diu la llei, “que Satan, enemic del gènere humà, troba en la ignorància dels homes les seves armes més poderoses i que és important que els coneixements que ens han donat els nostres pares no restin enterrats en les seves tombes; atès que l’educació dels infants és un dels primers interessos de l’Estat, amb l’assitència de Senyor…”. Segueixen les disposicions que creen escoles en tots els municipis, i imposen als habitants, sota la pena de sancions, l’obligació de sostenir-les. Es funden escoles superiors de la mateixa manera en els districtes més populosos. Els magistrats municipals han de vetllar perquè els pares enviïn els fills a les escoles; tenen el dret de sancionar els que s’hi neguin; i si la resitència continua, la societat, posant-se llavors en el lloc de la família, s’empara de l’infant i lleva als pares el drets que la natura els ha donat, però dels quals fan mal ús. El lector haurà observat, sens dubte, el preàmbul d’aquestes ordenances: a Amèrica és la religió qui porta a la il·lustració; és l’observança de les lleis divines qui condueix l’home a la llibertat. (Volum 1, 1a part, capítol II, pàgina 49)
“Atès”, diu la llei, “que Satan, enemic del gènere humà, troba en la ignorància dels homes les seves armes més poderoses i que és important que els coneixements que ens han donat els nostres pares no restin enterrats en les seves tombes; atès que l’educació dels infants és un dels primers interessos de l’Estat, amb l’assitència de Senyor…”. Segueixen les disposicions que creen escoles en tots els municipis, i imposen als habitants, sota la pena de sancions, l’obligació de sostenir-les. Es funden escoles superiors de la mateixa manera en els districtes més populosos. Els magistrats municipals han de vetllar perquè els pares enviïn els fills a les escoles; tenen el dret de sancionar els que s’hi neguin; i si la resitència continua, la societat, posant-se llavors en el lloc de la família, s’empara de l’infant i lleva als pares el drets que la natura els ha donat, però dels quals fan mal ús. El lector haurà observat, sens dubte, el preàmbul d’aquestes ordenances: a Amèrica és la religió qui porta a la il·lustració; és l’observança de les lleis divines qui condueix l’home a la llibertat. (Volum 1, 1a part, capítol II, pàgina 49)
Publicat dins de política | Deixa un comentari
Lluís