Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

La Costa Brava, de Josep Pla. Menjar sota un pi.

I del gran, del pi gros de Santa Cristina, ¿que`no se n’hauria de dir? Quants àpats no s’han fet sota les seves frondes, quants suculents arrossos, saboroses llagostes, pollastres daurats no s’han menjat al seu voltant! Pocs llocs hi ha en tota la costa en què la naturalesa sigui més propícia als prudents i ordenats plaers de la taula i més compatible amb els goigs de l’esperit. Quant moviments d’amor, quants llampecs fugaços de mirades, quan treballs fins de la imaginació, quantes esveltes idees no hauran provocat aquests inefables menjars en aquesta naturalesa normal i turgent de Santa Cristina! I quantes ràfegues de música, quanta sang convertida en música i quanta música no haurà passat per la sant, sota l’alta i greu remor dels pins de Santa Cristina! “

No he estat mai, en aquesta zona de la costa que descriu Pla. El meu territori era el que ara, turísticament, es conegut com Costa Brava centre o nord. La zona sud de Lloret i Blanes, no la vaig tocar molt, potser fugint del turisme massiu que semblen representar. Ara, al contrari de Pla, llocs com el que descriu, els he trobat en altres llocs de la costa. Potser jo no soc tan exigent com ell a l’hora de parar taula i em conforme amb menys. 
Per altra banda, continue amb el redescobriment de Pla des de la distància, lluny de l’Empordà, i al costat del Túria. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.