La Costa Brava, de Josep Pla. Empúries.
Publicat el 26 d'abril de 2013 per vicent montesinos
“S’ha de pujar lentament el turó i notar la subtilesa de l’aire, el punt aeri de la llum, l’amoròs gest de l’abraçada que sembla fer-li el fúlgid arc del cel i la projecció del somriure innombrable de la mar sobre els seus declivis suaus. On hem sentit aquestes coses tan summament fines? En algun lloc de Grècia? A l’Acròpolis atenesa? En aquest turó sagrat alguna cosa miraculosa o misteriosa es deu produir, fins al punt que a mi em sembla que, si els grecs que van viure aquí no haguessin estat tan ganduls i ens haguessin deixat un temple de Niké com el que hi ha a Atenes, aquest paisatge no hauria fet cap paper ridícul”
Sempre que puc, torne. Pla té molta raó, aquest tros de costa és droga dura. Però no ha de ser tan crític amb els habitants grecs d’Empúries, aquests eren comerciants i no artistes. o filòsofs, que possiblement si que hagueren deixat el llegat que ell demana. O també, possiblement, si l’hagueren deixat, haguera arribat als nostres dies tenint en compte la història de depredació, tan local com forànea, que ha patit el nostre país?
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari