Entre el Túria i el Ridaura

Fa poc va morir un gran home, l’Enric Tarrega. Ha rebut molts homenatges els dies després de la mort, però jo em quedo amb dos d’ells: un quan encara vivia, que és la cançó que Cifu li va dedicar en el vídeo de la qual ell apareix, i ara aparèixer com a personatge, malgrat el canvi de nom, en aquesta darrera novel·la d’Ivan Carbonell. Desconec si la intenció de l’autor era aquesta, però ara ja passarà a la posteritat literària valenciana.
I com apareix l’Enric? Doncs un poc com el que era, una persona amb un gran amor pel seu país, la seua cultura i molt amic dels intel·lectuals valencians que ens han ajudat a recuperar les nostres arrels, i ho demostra anant darrere un sinistre personatge, que va traint a tots els que en teoria són camarades seus. No aconsegueix el seu objectiu, però el deixa preparat per a que el l’escriptor protagonista, l’Evian, acabe aquesta feina, enllaçant-la amb un fets actuals que tenen la seua causa en unes velles accions del nostre sinistre personatge a la Cullera del començament del turisme massiu, i que influiran en les accions del grup de joves protagonistes que van de viatge per França amb l’excusa de ballar o de saber més sobre les llegendes artúriques, llegendes que van en paral·lel a la trama de la novel·la.

Per cert, ja apareix un Montesinos al llibre.