Jules i Jim, de Henri-Pierre Roche.
Possiblement aquest siga un cas en que la versió cinematogràfica dirigida per François Truffaut (assignatura pendent encara per mi) siga molt més coneguda que la novel·la editada en 1953 i sembla que no va tenir gaire èxit fins que es va fer la versió en cinema del director francès. La novel·la més que un trio amorós que diu la ressenya del llibre crec que ja ens avança el que actualment anomenen poliamor, hi ha m mes personatges a més del trio principal (Jules, Jim i Khate) que intervenen a la trama. I tot açò a l’Europa de després de la I Guerra Mundial! Però com crec que reflexa bé aquesta s’ha de tenir prou diners o aquests assegurats d’alguna manera per poder realitzar tot el fan o intenten els protagonistes i donar solta al seu “amor lliure”, potser ara modernament hi ha més possibilitats per realitzar aquestes pràctiques amoroses. Però compte, el final no és feliç! I potser això continue igual si no es prenen les precaucions necessàries, no crec que la natura humana haja canviat molt des d’aleshores.
