Josep Almudéver, el darrer brigadista valencià.
Ahir vaig tenir el plaer i la sort d’escoltar de primera mà a un dels, possiblement, darrers testimonis vius de la guerra civil espanyola, el brigadista internacional Josep Almudéver. El Josep va començar la guerra com a milicià en una columna del PSOE, però al ser ferit al front va retornar al poble d’Alcasser. Com volia tornar i ell era de nacionalitat francesa, per haver nascut a Marsella, va poder allistar-se en una brigada italiana de les brigades internacionals que el varen rebre de seguida ja que sabia quatre idiomes(francès, català, castellà i àrab), i les brigades necessitaven traductors per poder relacionar-se amb la gent del poble. Per culpa del pacte de no intervenció el retornen a França com a tots els brigadistes, però ell fa el possible per tornar, i torna a seguir lluitant per la República, malgrat que falta poc per acabar la guerra. Es fet presoner i més tard alliberat, però poc després ha de fugir a França, degut a la seua relació amb el maqui.
A grans trets, així va anar la seua vida durant l’època de la guerra civil. L’home ara, amb 98 anys, es dedica a fer conferències i a presentar un llibre de memòries per donar testimoni a les noves generacions del que va passar i sempre destaca el paper negatiu dels francesos i anglesos amb el tràgic pacte de no intervenció, afirmant ell que els seus enemics, eren els feixistes italians, alemanys i espanyols en primer lloc, i en segon els no-intervencionistes anglesos i francesos. Amb anècdotes de tot tipus el Josep va desenvolupant el seu relat, que a mi, personalment, em recorda moltes de les coses que he llegit darrerament a Paul Preston.
