Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Jim

La cançò que em va fer descobrir a Maria de Mar Bonet va ser aquesta, que té poc a vore amb l’estil de la nova cançò. Jazz, emulant a Billie Holiday.

Jim no em porta mai les flors que prefereixo.
Jim, no riem mai junts, i jo no m’ho mereixo,
no sé perquè estic tan boja per Jim.

Jim no em diu mai que sóc el seu desig ardent
el foc de l’amor amb que ell ja no s’encén
malgrat els anys que fa que sortim.

Si em sento emmalaltir d’amor
jo faig com si em vengés,
el deixo fugir, però el meu cor
s’esquerda encara més.

Sé que el dia que m’estimi em deixarà,
podeu creure’m, sigui avui o bé demà,
sempre duré amb mi alguna cosa de Jim

Nelson A. Shawn / Caesar Petrillo / Edward Ross / Milton Samuels

Jim doesn’t ever bring me pretty flowers
Jim never tries to cheer my lonely hours
Don’t know why I’m so crazy for Jim

Jim never tells me I’m his heart’s desire
I never seem to set his love afire
Gone are the years I’ve wasted on him
Sometimes when I get feelin’ low
I say let’s call it quits
Then I hang on and let him go Breakin’ my heart in bits

Someday I know that Jim will up and leave me
But even if he does you can believe me
I’ll go on carrying the torch for Jim

I’ll go on lovin’ my Jim

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.