Ingrata pàtria, de Martí Domínguez.
Diuen que amb aquesta novel·la l’autor valencià tanca una trilogia dedicada als autoritarismes. A La sega ens contava una història de guerrillers assetjats pel regim franquista a les muntanyes del Maestrat i el Penyagolosa, al L’esperit del temps una història sobre els científics que treballaren per als nazis (crec que la seus millor novel·la) i, en aquest nou relat ens narra les darreres hores del rector de Universitat de València assassinat a Paterna pels feixistes espanyols. Aquestes darreres hores són narrades per diferents veus al llarg dels capítols de la novel·la: el metge forense militar, els altres ajusticiats, el director de la presó, el mateix Dr. Peset i altres personatges més. Així es descriu com eren les presons franquistes, la seua “justícia” i la societat atemorida d’aquells difícils anys.
Molta gent d’ara hauria de llegir aquests relats i adonar-se’n que el prometen alguns només és misèria adornada amb paraules grandiloqüents!
Per cert, fins fa pocs anys , un dels que va denunciar al Dr. Peset encara tenia una placa d’homenatge al meu poble!