Homenatge a Catalunya, de George Orwell.
Publicat el 2 d'abril de 2012 per vicent montesinos
…..En conjunt, jo acceptava el punt de vista comunista, que es reduïa a dir: “No podrem parlar de revolució fins que no haguem guanyat la guerra”, i no el del POUM, que es reduïa a dir: “O avancem, o recularem”. Quant més tard, vaig decidir que el POUM tenia raó o, en tot cas, més raó que els comunistes, no fou pas recolzant-me en una base teòrica. Sobre el paper, la posició dels comunistes era bona; el mal era que llur comportament real feia difícil de creure que la defensaven de bona fe. L’eslògan tan sovint repetit de: “Primer la guerra, i la revolució després”, tot i que el milicià corrent del PSUC se l’empassava, creient sincerament que la revolució continuaria un cop guanyada la guerra, era una entabanada. Pel que treballaven els comunistes no era per ajornar la revolució espanyola fins que fos el moment adequat, sinó per assegurar-se que no es produíria mai……..(apèndix 1, pàgina 287)
Potser un poc tard, però ja he llegit el llibre d’Orwell que em faltava, després de 1984 i de La rebel·lió dels animals. I encara no entenc com encara hi ha gent que defense l’stalinisme i la URSS. Orwell els arriba a qualificar de més a la dreta que el PSOE, d’aquella època. Ell, supose que esperava algun canvi a Europa, però no el que venia de Moscú, i no crec que confiara molt en Trotski, malgrat la seva participació a les milícies del POUM, al que qualifica per trotskista, més per la seva oposició al PSUC, que per la seva ideologia.
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari