Història universal de Paniceiros, de Xuan Bello.
Abans , i potser ara encara també, els camins de comunicació entre pobles era les rutes marítimes i no es terrestres que eren massa complicades per al mitjans existents o per la la seua perillositat. D’ací la importància per a nosaltres del Mediterrani. Potser per aquest egocentrisme nostre ens oblidem que hi ha altres mars que comuniquen pobles entre ells i un d’aquesta és el Cantàbric i la part d’oceà que toca que comunicava pobles com els bretons, celtes i altres pobles de les seus costes. Tots tenen costums i tradicions molts semblants: llegendes, música, gastronomia,…
Tot açò és el que he recordat en llegir aquest Història universal de Paniceiros, del difunt Xuan Bello, traduïda de l’astur (fa poc vaig llegir que a ells no els agrada gens el terme bable, el consideren despectiu), i potser aquest nacionalisme espanyol de que tot va començar en Astúries no és gens adient ni per als espanyols ni pels asturians.
Com alguna vegada ha explicat Vicent Partal, l’altiplà castellà és una cosa estranya.
