Girona: ruta de la pedra de Girona i un poc més.
Girona: la pedra de Girona i un poc més.
Avui he pujat per una zona de Girona que no coneixia, la de part de dalt de les muralles. He començat resseguint el que es coneix com a ruta de la pedra de Girona. He arribat al muralla per la zona del cinema Truffaut. Es continua la muralla fins a la part de darrere de la UDG, allà ja agafes un carrer estret que et porta cap a dalt passant per unes pedres on es poden observar nummulits (uns fòssils unicel·lulars gegants). Continuant per un camí que gira en forma de ferradura trobem la pedrera Anglada i a dalt d’ella la Torre d’Alfons XII, des de d’on es té una bona vista de la ciutat. No es pot entrar a la torre, sembla que a sota hi ha un depòsit d’aigua municipal. A partir d’ací ja he deixat la ruta de la pedra i he anat improvisant. Seguint una indicació que deia Mirador del fort del Caputxins m’ha acostat a la zona de la torre de comunicacions que es veu des de qualsevol lloc de Girona. Allà hi ha vàries construccions abandonades i ja es veu l’altra part de les muntanyes, cap a la vall de Sant Daniel per un costat o el riu Onyar cap a l’altra. Ha caminat cap al fort del Polvorí i d’allà he seguit cap al Vall de Sant Daniel, passant per l’ermita del Calvari i una Mina d’aigua. S’arriba a Sant Daniel per la Font del Pericot. Una vegada allà, travessem el riu Galligants. Però allà, he decidit tornar a pujar cap la Torre Gironella i entrar a la ciutat pels jardins dels Alemanys. Finalment un bon esmorzar a l’arc, ja sabeu aquell bar que té una catedral al pati.
Estic descobrint les zones verdes prop de la ciutat. Hi ha llocs bonics que molts gironins ni sabran que existeixen, però també hi han llocs poc agradables. Per exemple, per la zona de la torre de comunicacions i des del polvorí cap al Calvari, allò sembla un centre de desballestament de cotxes vells, i un potser molt mal pensat i pensar en altres coses.