Entre el Túria i el Ridaura

Després d’uns quants anys sense fer bicicleta, ara estic tornant a agafar-la i avuí he fet un poc més d’hora i mitja i he retrobat velles sensacions. No sempre bones, perquè quan acabes, la cosa està tan adormida que ni la trobes entre els pantalons, ni dòna sensació d’existir. Per això la pregunta amb que titule aquest  post, follen els ciclistes?  Si jo en sis quarts ja està adormida, un ciclista que fa més de cinc hores dia i tots els dies, com la tindrà? adormida per tota la vida? o per tota la temporada? I això que ells van a bon ritme i no com jo que semble una tortuga reumatica. Ara m’explique el perquè d’aquestes senyores que els reben al final de cada etapa, per intentar animar la cosa amb la seva presència? I el que m’intriga més, les ciclistes? tenen algun problema semblant?
Bé una mica d’humor crec que està bé de quant en quant, no?
Respecte el recorregut:  De la carretera de Pedralba, per las travesses, entremig del bosc de pins fins a a la carretera de Benaguasil-Pedralba. Direcció cap a Pedralba, desviant-me per la rambla Castellarda, fins a retrobar la carretera de Pedralba, Domeño , camí vell de xelva i altra vegada al masset de Riquet.