Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Estació del trenet, ara Pont de fusta.

De xicotet quan anàvem a València en el trenet sempre paràvem a l’estació que actualment es diu Pont de fusta. Allà estava ple de vies i trens vells de color verd, alguns encara amb terrasseta per entrar, com els dels Westerns americans (en qualsevol moment et podien atacar el indis sioux allà per La Vallesa). Tambè hi havien un més moderns, de  color blau que eren els que feien la línia del Grau i nosaltres agafàvem per anar a la platja a la Malvarrosa (d’on solíem eixir de l’aigua tacats amb l’oli dels vaixells del port). Aquests tren blaus després varen ocupar totes les línies fins que foren substituíts pels del metro modern amb un canvi de línies.

Quan baixaves del trens i eixies de l’estació, entraves al centre de la
capital per el pont de vianants que et deixava davant de les Torres de
Serrans, però els xiquets el primer que buscàvem era “La casa de los
caramelos” i no les torres. Amb l’edat els gustos canvien. Si agafaves
els trens blaus per anar a l’estació de Les Arenes i a la platja, era
curiós quan travessaven altres vies el soroll que feia el tren. És
l’únic lloc on he vist aquests encreuaments de vies, nomès a València.
Dies després que inauguraren el metro, jo tornava d’Alemanya amb el
Talgo i arribe a l’estació de nord. Com no sabia res, agafe un bus,
carregat amb maletes i travesse tota València per agafar el trenet de
Llíria. A la guixeta em diuen, “hauràs de canviar a l’Empalme”, i jo li
conteste que per anar a Llíria mai havia hagut de canviar  de tren i no
veia la raó de perquè  ho havia de fer ara, i més carregat com anava. Em
contesta, que  si no sabia que havien inaugurat el metro amb les noves
línies, i jo li replique, que a Alemanya, aquestes notícies no apleguen.
Total, a canviar a l’Empalme i quasi  mig hora esperant, ja que aquell
dia era el dia del Pilar i hi havien menys trens.
Ara tot ha canviat, ara és tramvia i està tot més net. Potser ha perdut
el romanticisme dels vells trens, però s’ha guanyat en netedat i en
qualitat de vida en aquesta zona; i l’estació, ja no és estació, és
comissaria de la policia local. L’únic lloc on encara hi han trens com aquests que hi havien abans
és a la línea Palma-Sòller, on encara continuen fent el canvi de
locomotora per passar-la de d’una banda del tren a l’altra, fent sonar
aquella trompeta tan vella que porten els guardaraïls.
Publicat dins de racons | Deixa un comentari

  1. si fas una miqueta de memòria. I en cada revolt, com el de Burjassot i Cantereria,  semblava que anaven a desfer-se’n. Igual en el revolt de Paterna abans de La Canyada. Els de la ciutat dèiem l’estacioneta del pont de fusta. Llavors, jo ni entenia valencià, però vaja,…ho recorde així.

  2. Va Vicent, q sembles un iaio!!! Jo tb he anat a a Cadena (la Malva) amb el trenet, però era molt vell i feia molta calor, amb el tranvia no vas més ràpid (pq la velocitat q porta és impressionant) però si més no estàs fresquet, i això s’agraeix.
    En Pere està molt guapot, i segur q li encanta anar amb el metro i passar per La casa de los caramelos, je, je…
    Un petonàs i si et deixes caure per Santfe avisa

    Mar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.