Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Els rius de Babilònia, de Gabriel Janer Manila

Un dels llibres que vaig comprar a Palma aquest darrer mes de juliol va ser aquesta novel·la editada al 1985 de l’escriptor mallorquí, pare de la també escriptora Maria de la Pau Janer. La vaig comprar a la botiga de la Catedral de Palma en acabar la visita al monument.

La novel·la sembla començar com un història d’amor entre una al·lota jove i un professor seu que aviat descobrim que està casat i que l’ha estat enganyant. Però no continuarà com una novel·leta rosa, sinó que l’autor aprofita aquest inici per descriure la societat mallorquina d’inicis de la transició a través dels membres de la família de la noia i altres personatges: l’aristocràcia decaient, els nous rics que han fet diners gràcies a l’especulació i que s’autoenganyen pensant que han fet un revolució social en pujar uns quants graons, els perdedors de la guerra civil, els intel·lectuals  i finalment, la joventut de l’època.  Potser no m’agrada el final, potser cercat per a quedar bé amb la societat de l’època. Crec que actualment, després de quasi quaranta anys, possiblement l’autor li haguera donat un altre destí a l’al·lota protagonista de la narració.

Super flumina babilonis. (psalm 136)

“Els rius de Babilònia -explica el meu pare, abans que la música no acabàs- són rius opulents que fecunden les terres per on passen. Són rius generosos que enriqueixen els homes, inesgotables i pròdigs.

-Són rius luxuriants -advertí la meu mare-, que condueixen a la construcció de torres de confusió i al desconcert.

-Condueixen -continuà l’Anna- a l’afany de tocar el cel amb el dit.”

Ara ja podeu escoltar Boney M o el nostrat Quimi Portet!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.