Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Els dies que m’habiten, de Gemma Humet.

Empremtes dactilars

Els solc minúsculs que fan únics els meus dits

s’han aprés la teua cara de memòria

perquè no em sigui difícil recordar-te

quan arribe el dia que decideixi marxar.

 

Tens els ulls més bonics que he vist mai.

Octubre

És possible llaurar en un país on en ple segle XXI

el feixisme encara passeja com qui va comprar un diari

esgrogueït el diumenge al matí?

La cantautora de Terrassa i també neboda del cantautor de Navarrès Joan Bautista Humet (alguns ens fem grans!) ens regala aquest petit llibre de poemes i reflexions que val la pena donar-li una ullada i assaborir poc a poc.

 

Sóc dolenta?

No, sóc humana.

-Equivocar-se també és estimar-

 

VIU viu….

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.