Els dies de vidre, de Nicoletta Verna.
La vida de dues dones es creua durant la dictadura feixista a Itàlia i acabarà al final de la II Guerra Mundial quan se les dues se n’adonen de que estimen al mateix home, un lider dels partisans antifeixistes que té els seus clars-obscurs i que es va veient al llarg de la trama, on sempre al darrere està l’ambient d’opressió per a la ciutadania de la dictadura del Duce, sobretot per a la dona i més si era pobra, sense estudis i amb les seqüeles de la pòlio. La guerra i les matances colonials a Abissínia, la repressió contra la dissidència i la República de Saló són el fons de la narració que condiciona els actes dels protagonistes.
Però al final, amb les al·lucinacions d’una de les protagonistes i la reaparició de l’ull de vidre del mafiós feixista que dona títol a la novel·la ens deixa la incògnita si aquests feixisme ha desaparegut a d’Itàlia actual o a altres països com el nostre. Per això és una novel·la molt recomanable per a les generacions actuals, sobretot per aquelles dones que se senten atretes pel missatge dels feixistes encoberts actuals.