Els barcelonins, d’Adrià Pujol Cruells: Matar la infantesa a la ciutat.
“En la mateixa línia que han esborrat la infància de l’espai públic. Jo anava sol a estudi, amb set anys, arrossegava a la meva germana de cinc. Les meves noies no sé si podran fer-ho abans dels dotze o tretze, ja que són barcelonines. I a l’Eixample no hi places amb botiguers que passin revista als nanos, revista visual, tot informant puntualment als pares si es produeixen anomalies.Hem perdut una xarxa d’espies fonamentals! I ara han de pintar allò que diuen camins escolars a terra, com si fossin corredors humanitaris.”
Amb el seu humor, l’Adrià posa el dir a la llaga del que passa actualment a moltes ciutats i pobles grandets. Els nens ja no juguen al carrer i els confinat a això artificial anomenat parc, o sota el sostre de més i més extraescolars. I així va perden autonomia. De res val que s’inventen assignatures com emprenedoria o qualsevol xorrada semblant, si els matem l’autonomia personal quan ixen de classe.
