Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El segle d’August, de Pierre Grimal. Un petit gran llibre.

Com es pot veure, l’acció de Mecenes s’exercí d’una subtil i diversa; no fou una mena de “dictadura de les lletres”, intransigent i autoritària, que imposava consignes com ho faria un modern “ministre de propaganda”. Els seus amics estigueren sotmesos a la seva influència, això és innegable; però potser sovint sense adonar-se’n.

He tornat a llegir aquest llibre d’edicions de 1984, que en només 139 pàgines fa una explicació prou amena de l’època de la Pax Romana de l’emperador Octavi August. M’ha agrada molt la part de com utilitza als poetes de l’època per donar una solidesa a la seva obra, que no fora només la militar, i que aquesta obra es poguera llegar als seus successors, dels que pocs varen estar a la seva alçada.
Modernament, ja no són els poetes els que ajuden als governs. Aquests mitjans ara són altres, poden agradar més o menys, o ser més o menys efectius, però és el que tenim. Evidentment, jo continue preferint llegir L’Eneida, que no pas veure el NODO9 que tenim ací, al sud del Sènia.

Publicat dins de política | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.