El salvatge dels Pirineus.
Fa uns dies vaig trobar a la nova llibreria de Llíria, City book, una vella novel·la de Pep Coll ambientada al Pirineu. En ella ens trasllada la figura del Robinson de Dafoe de les illes desertes de l’oceà als lloc inaccessibles de les muntanyes pirinenques, els feixancs o feixes, en llenguatge local. El títol pot enganyar un poc, com de fet ho fa a uns dels protagonistes secundaris, però de salvatge el protagonista en té poc, com el Robinson de Dafoe. S’ha d’espavilar per viure allà, però al mateix temps sembla que realitza el seu somni de ser notari i de poder viure lliure sense les obligacions de ser l’hereu d’un casal. Molts intenten “rescatar-lo” i potser a altres ja els va bé que es quede allà dalt aïllat (tampoc tant), però quan descriu l’intent per part dels rescatadors anglesos es veu una crítica a aquesta “superioritat” europea en front dels salvatges del tercer món. “Superioritat” que després del dia d’ahir (“hispanitat”), allà a ponent encara no han superat ni volen.