El romanç de Tristany i Isolda, de Joseph Bédier.
Continue amb les llegendes artúriques o com també diuen la “matèria de Bretanya”, en aquest cas una llegenda paral·lela a les més famoses del rei Artur o la cerca del Grial. Una llegenda més romàntica i no tant de capa i espasa com agrada al cinema clàssic de Hollywood. Aquest romanç de Tristany i Isolda va ser portat al món operístic per Richard Wagner i la versió d’aquest llibre és una adaptació moderna del mite fet a inicis del segle XX pel medievalista francès Joseph Bédier.
Els amants per culpa d’un accident ( es prenen un filtre amorós sense adonar-se’n) han de salvar situacions perilloses trenades pels enemics del protagonista, però ho fan am enginy i poques vegades amb lluites a mort, per a poder continuar la seua relació amagada. Ara, discrepe una mica del poder del filtre amorós, ja que uns passatges abans es mostra a la futura reina Isolda decebuda que se n’assabenta que ella no serà per la jove Tristany si no per al seu oncle, el rei Marc de Cornualla.
